una xicra de plaer

Fer la migdiada en el sofà

2012-02-12T22:34:00.002+01:00

Pujar l'onada

2012-02-05T10:39:00.000+01:00

La responsabilitat és només teva

2012-01-29T18:19:00.006+01:00

La manifestació diu:
- Retallem als bancs i al clericat!
El capellà diu:
- Apropeu-vos als pobres i miserables, allunyeu-vos de les forces del mal i del dimoni. Ell és el culpable. I avui, el Satanàs del segle XXI són els banquers, els autèntics causants de la misèria actual...
La gent pensa:
- Doncs, cremem-los!!!

El gris li escau al Barri Gòtic. Les fotografies en blanc i negre. El cel tapat no deixa lluir el sol, avui no serà el protagoniste, no és el seu dia. Les gàrgoles calcàries continuen vigilant la plaça i el lledoner pica les finestres a primera hora del matí en senyal de benvinguda. M'agrada el so de l'aigua a pressió contra els carrers. El reflex de la gent en el paviment moll pasejant sense por al pas del temps. Estirat en el llit, tot nu, des de l'habitació 301, m'imagino amb plaer com formo part d'aquest escenari, tot sentint les campanes cridant als parroquians de les dotze.

Núvols

2012-01-22T16:49:00.002+01:00

Un matí a la pista

2012-01-15T16:09:00.002+01:00

Dinar de Reis

2012-01-08T11:07:00.002+01:00

Corredisses de nens amb joguines a les mans i els peus bruts del galliner. El iaio ha trobat la fava. I en Jordi porta la corona al cap. La tia treu una altra safata amb neules i més torrons, mentre en Josep Maria recull el darrer plat d’arrós amb gall dindi amb restes d’escudella. La iaia agafa la capsa de les fotografies ja esgrogueïdes de cada Nadal tot repassant històries familiars sense data de caducitat. Un glop del cava d'aquella panera i un got de ratafia del tio José. Així em passa el dinar, al costat de l’escalfor del foc, mig endormiscat, arraulit per les converses plenes d’anys i el petar de la llenya del pi de casa seva.

Any nou

2012-01-01T15:36:00.003+01:00

És any nou i estic mig estirat en el sofà de casa amb el sol a la cara. Escolto en Llach, i amb aquesta cançó em ve al cap un passeig en família amb un bon amic per l'Empordà.

El meu amic el mar
té la calma d'un déu adormit,
quan la meva nau busca recer
a l'illa del seu pit.
El meu amic el mar
té el coratge d'un déu exaltat,
i quan s'omple d'aire el meu velam
seguim un joc incert.
I, tanmateix, potser
el gep de l'onada acabarà
amb tot el meu somni desitjós
d'anar a aquell port d'atzars.
El meu amic el mar
és l'immens bressol de tots els blaus,
i en el seu va-i-vé de so i color
aprenc el poc que tinc.
És per això que mai
no em podré allunyar del seu batec,
i fidel viuré amarinat
fins acabat el vent.

Un dia de feina

2011-12-26T12:52:00.001+01:00

Om

2011-12-18T21:22:00.001+01:00

Cabells amb gust de sal

2011-12-11T10:52:00.003+01:00

Quan a la terra no hi havia mar, ni en el cel coixins on els àngels adormir-se. Quan tot eren prats plens de papallones de mil colors, saltant de flor en flor. Mallerengues, rossinyols i tords feien llaços imaginaris entre les branques dels pins i les alzines. Homes i dones dansaven vestits de blanc al ritme de l’amor. Fins que es mostrà la mentida i l’engany en els camins de l’innocència. Cors trencats a bocins fugiren cercant una pau que en el seu dia tingueren. Recollits en el més bell paratge on el sol de l’alba els abraçava cada matí amb la tendresa d’una mare. Eren amants decebuts de qui li entregaren un dia la seva ànima més sincera. Hi ploraren sense principi ni final, des del sol fins a la lluna, vessant llàgrimes de tristesa i desconsol. I fou així com nasqué la mar per embolcallar-los entre les seves pròpies penes. Errants i sense rumb acabaren enterrats en aquelles platges no tan llunyanes, necessitats d’unes carícies compassives. Cabells amb gust de sal, d’aquelles llàgrimes que vessaren per tu.

Una dansa al sol

2011-12-04T18:16:00.001+01:00

Teteria Caj Chai

2011-11-27T10:38:00.000+01:00

Pi

2011-11-20T20:47:00.002+01:00

Ser pares

2011-11-13T02:04:00.002+01:00

Sangre de mi sangre (Rosa Regàs, 1933)

Al margen de la educación que hay que darle en el hogar, con el comportamiento propio más que con normas y preceptos, se entiende que los padres han de crear un ámbito de libertad y de transparencia, cuyo equilibrio es siempre difícil de mantener.

Una llevantada

2011-11-06T19:39:00.000+01:00

Pujo les escales.És hora de despertar-los, però abans trec el cap a la terrassa. El cel és gris, únicament gris. L’aire és humit i fa xafogor. Plou el just perquè, tot i així, encara pugui quedar-me durant uns minuts davant del llimoner escoltant com la mar s’embraveix. Tanco els ulls, obro els braços i inspiro l’olor de la Mediterrània amb totes les meves forces. M’imagino com serà el cap de setmana entre onades bestials i desendreçades. Agafaré la taula i faré l’amor intensament en cada remada contra la força desmesurada i sense control. Embrollar-me entre l’escuma, absorbit per les sirenes més perverses de l’espigó. Exhaust, sense forces, però ple de vida donaré gràcies al déu que ens ha proveït d’aquests moments de felicitat infinita.

Després de la sessió

2011-10-30T10:22:00.001+01:00

Un globo, dos globos, tres globos...

2011-10-23T11:15:00.002+02:00

... la luna es un globo que se me escapó.

Amor al amor

2011-10-16T10:27:00.002+02:00

Amor bajo la lluvia (Naguib Mahfuz, 1911-2006)

- Lo cierto es que vivimos unos tiempos mezquinos cuyo ídolo es el dinero; tú podrías ganar mucho, sin embargo das con generosidad todo lo que es hermoso, ¿y a cambio de qué? No de dinero, sino simplemente por disfrutar, por amor al amor mismo..., ¡tú eres de otro planeta!

Una bona sessió

2011-10-09T10:57:00.002+02:00

Caminar per sobre del mar

2011-10-02T11:46:00.002+02:00

Punta Monpás. La Zurriola

2011-09-25T23:47:00.004+02:00

Papa, desperta't i posa'm el neoprè. Ja ha sortit el sol i hi ha moltes onades.

Anem a fer surf!

John Lee Hooker

2011-09-18T16:36:00.001+02:00

http://www.youtube.com/watch?v=KP87u1lvaSQ&feature=fvwrel

El Masnou als nostres peus

2011-09-11T10:19:00.002+02:00

Una cervesa en el Menyo

2011-09-04T23:25:00.001+02:00

Verd

2011-08-28T11:09:00.004+02:00

Vindran els anys

2011-08-21T18:48:00.002+02:00

Criticarem les noves modes de pentinats (Manel)

Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.

Caminaré lent i m'asseuré, a vegades, als bancs.

Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc.

I em podran veure somriure una mica per sota del nas.

Xicra aportada per Oriol

Pujem?

2011-08-14T13:01:00.000+02:00

I believe

2011-08-07T20:35:00.002+02:00

Chris Isaak (1956)

I believe the stars keep shining all throught the night.

I believe if we just keep trying it will be allright.

I believe that someday we're gonna find our way.

And i believe in a beutiful day.

I believe in lovers walking side by side.

I believe that someday we'll be satisfied.

I believe the angels listen god hears us pray.

And i believe in a beutiful day.

Retalls d'Alexandria

2011-07-31T18:31:00.004+02:00

Assaborir un bon dinar de peix fresc acabat d'escollir a la badia on Cleopatra va conquerir els més grans soldats de Roma.

Tocar els àngels, a l'ombra d'unes magnòlies, després d'uns pastissos a la plaça Saad Zaghlul.

Asseure's sobre el mur del moll oest amb una panotxa torrada entre mans, mentre Posidó engoleix el sol per donar llum al far enderrocat.

Perdre't entre els milers de llibres i la història de la biblioteca i la seva seductora cal·ligrafia.

Escoltar Cavafis en la tranquil·litat dels carrers i carrerons que el van veure morir.

Així vam gaudir d'Al-Iskanderya. Sense teles ni teranyines, les mans netes i el rostre clar, esvaint qualsevol foscor que, potser, no és més que el fruit de la nostra ignorància.

Un matí en el Caire

2011-07-24T09:54:00.005+02:00

Recordem la façana vidriada de l'habitació; estirats en el llit abans d'anar a dormir. La nostra nau espacial vola per sobre del soroll, la polució, la misèria i aquest ritme tan frenètic i caòtic. Les cortines les restem obertes amb la lluna a la nostra alçada, fins que a l'hora quan es desperta el dia em llevo per empotrar-me contra l'infinit. La ciutat encara dorm; enterbolida es reflexa contra el riu amb les últimes llums de la nit. Encara es perceb el moviment del Nil, vers la nostra Mediterrània no tan llunyana. Corren les primeres xixes, amb el te i algunes pites, farcides d'aquella vedella degollada en la vorera. Algun crit i molta pols. Els carrers són bruts. Fa calor. Parades de mangos i figues de moro. Xavalles mal acabades, granets esculpits i amuntegats. Les barres de gel van al mercat. El metro ple de gent transpirant suor a dolls, entre empentes i salutacions. Mentre veus les dones tapades de mans i peus en el vagó del costat. El taxi crida i l'autobús s'atura en mig obturant el pas. Creues els carrers entre cotxes i cavalls, sense torn ni direcció. T'ofereixen on anar i què comprar. Beus aigua, tens molta set. T'atures, sense la possibilitat d'estar sol. Et toquen. Et persegueixen. Xafugor. Estàs moll. Cansat. Aigua. Et piten. Agafes els nens per canviar de costat. No tens la llibertat de dubtar. No pots improvisar. Només has de sobreviure. Busques un cafè. Et tanques. Respires. Descanses. No hi ha núvols. El cel sempre és blau. Agafes aire... perquè en vols més!

12 anys

2011-06-26T10:32:00.000+02:00

It's time to die

2011-06-19T11:10:00.008+02:00

Blade Runner (1982)
He plorat del molt que he rigut. He ensumat flors blanques amb olor a poesia. He sentit el cant de l'ocell que juga amb el vent. He vist muntanyes nues, sense neu, des de dalt de la carena. He caminat sense pressa ni direcció. He estimat i m'he sentit estimat. He gaudit del silenci acompanyat dels meus amics. I ara em sento buit. Cap pensament se'm creua davant les meves passes. Segueixo sense rellotge ni rumb. Però ple de vida, a dolls. Ja no necessito ser feliç. En tinc prou amb ser. Potser m'ha arribat l'hora de morir.

Una parada en el camí

2011-06-13T10:24:00.003+02:00

El destí de ser Home

2011-06-05T14:59:00.002+02:00

Herbolario (Sándor Marai, 1900-1989)

Fins i tot amb el meu darrer sospir agraeixo al destí que hagi pogut ser un home i, també, que en la meva ànima tenebrosa s'hagi encès una espurna d'intel·ligència. He vist la terra, el cel i les estacions. He conegut l'amor, els fragments de la realitat, els desigs i els desenganys. He viscut en la Terra i, a poc a poc, m'he asserenat. Un dia em moriré, i això és prodigiosament natural i senzill. Hauria pogut succeir-me alguna altra cosa millor i més senzilla? No. He viscut tant com he pogut i he viscut el millor de tot: el destí de l'home. Una altra cosa millor que aquesta no m'hauria pogut passar.

El puto amo

2011-05-29T00:38:00.002+02:00

Viure sempre amb dignitat

2011-05-22T10:32:00.003+02:00

Solo para mujeres fenomenales (Teresa de Calcuta, 1910-1997)

Ten siempre presente que la piel se arruga, el cabello se vuelve blanco, los días se convierten en años...
Pero lo importante no cambia: tu fuerza y tu convicción no tienen edad.
Tu espíritu es el plumero de cualquier tela de araña.
Detrás de cada línea de llegada, hay una de partida.
Detrás de cada logro, hay un reto.
Mientres estés viva has de sentirte viva.
Si encuentras a faltar lo que hacías, vuelve a hacerlo.
No vivas de fotos amarillentas.
No dejes que se oxide el hierro que llevas dentro.
Haz que, en lugar de lástima, te tengan respeto.
Cuando no puedas correr por los años trota.
Cuando no puedas trotar, anda.
Cuando no puedas andar, haz servir el bastón.
Pero, nunca te detengas!

El Chiringuito Bambú, Ocata

2011-05-15T10:00:00.008+02:00

Deixa la bicicleta al costat del passeig. La pell bruna redibuixada en blonda brilla amb el sol. I a càmara lenta la nostra deesa es treu les Ray- Ban. Em mira amb un somriure a la boca per demanar un cafè amb llet a la barra. En Joe es renta les dents en la pica, plena de gots de la nit anterior, després de fer el primer bany en una mar plana i cristal·lina. El camió de la cervesa deixa tres caixes de Voll- Damm. I al ritme de Jack Johnson es gronxa la Pocahontas sensualment amb les trenes a l'aire, encara fresc, abans de picar-me l'ullet. La platja està neta i acabada de pentinar. Ens acompanya el so de les pales d'una parella que juga darrera la caseta. La boia groga flota al ritme del patí que navega en silenci. I l'home solitari passeja el gos a ran d'aigua.

Surf en família

2011-05-08T11:41:00.002+02:00

Riu de flors

2011-05-02T09:49:00.002+02:00

Volar

2011-04-24T17:13:00.002+02:00

Belleza Robada

2011-04-17T20:43:00.004+02:00

Stealing Beauty (1995), Bernardo Bertolucci (1941)

Sóc l'amo del meu destí

2011-04-10T10:19:00.005+02:00

Invictus (William Ernest Henley, 1849-1903) Out of the night that covers me, Black as the pit from pole to pole, I thank whatever gods may be For my unconquerable soul. In the fell clutch of circumstance I have not winced nor cried aloud. Under the bludgeonings of chance My head is bloody, but unbowed. Beyond this place of wrath and tears Looms bot the Horror of the shade, And yet the menace of the years Finds and shall find me unafraid. It matters not how strait the gate, How charged with punishments the scroll, I am the master of my fate: I am the captain of my soul

Una

2011-04-03T00:21:00.005+02:00

La meva taula tHe wHitE miRLo (III)

2011-03-27T10:07:00.001+02:00

Dins la fosca

2011-03-20T08:51:00.005+01:00

Dins la fosca, tot d'una,
sobre el tronc d'un vell pi;
s'enfilava la lluna
com el punt d'una "i"
olarà-liria,
olarà-liró;
olarà-liria,
olarà-liró.

(Cànon popular)

Preparar el niu

2011-03-13T12:12:00.002+01:00

La meva taula tHe wHitE miRLo (II)

2011-03-06T10:29:00.005+01:00

Som un home feliç,

tenc deliris amb anís.

Som un elefant ambulant,

i m'encanta París.

(Joan Miquel Oliver Ripoll, 1974)

Vaig fer l'amor. M'he despertat a 1/4 de vuit per posar la rentadora. Endreço la casa. Estenc la roba. Planxo. Els nens baixen a esmorzar el que els hi he preparat. Tot funciona. No hi ha discussions ni sermons. Agafo la taula. Són les 11 del matí. "Bon dia". M'agraeix en nombroses ocasions que hagi vingut a donar un cop de mà. Gràcies, gràcies, gràcies. Les 17 i encara hi ha previsió. Agafo no més de quatre onades en una hora. Tot correcte, fantàstic, genial. La llista del Lidl i m'emporto els nens. Recollim la fruita a l'Elisenda. Torno al supermercat: s'ha equivocat. Em reembossa els diners i em demana perdó. Gràcies, gràcies, gràcies. Demà encara hi haurà previsió. El meu cosí i en Dídac em truquen: "quin color vols per a la teva taula?". En Dani ja ha trobat pis. La Pepita s'ha mort al llit mentre apretava les mans de les seves filles. Marxaré amb els meus 5 amics, de cap de setmana.

I ara, amb el cos ple de sal, mentre penso, escric, prenc un cafè acabat de fer en la meva cremada Oroley; assegut en el racó del sofà on, a mig matí, toca el sol.

Pau

2011-02-27T10:17:00.000+01:00

El triomf de la Llum

2011-02-20T12:04:00.003+01:00

La flauta mágica (Wolfang Amadeus Mozart, 1756-1791)

Monóstatos, Reina de la Noche y las Tres Damas
(deslumbrados y aterrorizados)
Nuestro poder ha quedado destruido y anulado; todos nos precipitaremos hacia la noche eterna.
(se hunden en el suelo)

Sarastro
Los rayos del Sol expulsan a la noche, aniquilan el poder que los traidores habían usurpado.

Coro
¡Gloria a vosotros, iniciados!
Habéis dominado el poder de la noche.
Gracias a ti, Osiris, te damos las gracias a ti, Isis, también.
¡Ha vencido la fuerza y ha coronado como premio a la Belleza y a la Sabiduría con una corona eterna.

Les primeres Munich

2011-02-13T11:38:00.002+01:00

La meva taula tHe wHitE miRLo (I)

2011-02-06T11:21:00.001+01:00

Strange Things Will Happen (The Radio Dept)

2011-01-30T22:01:00.003+01:00

Els llençols són suaus. Enfonsat entre els coixins, he decidit obrir els ulls a la claror. Una finestra de fusta amb pom de forja, en forma de peix. Les copes dels lledoners s'aixequen des del fons de la plaça. Les branques més altes toquen el sol. Fa bon dia, el cel està net. Blau, completament blau, sense cap núvol. El cap de l'àngel calcari encara goteja. Ha plogut. Nou cadenes molt fines amb boles de cristall entremig pengen de cada una de les fulles de la finestra. Brillen contra els segles del mur de l'església. El silenci és absolut. Només sento com respira la meva musa. Tanco els ulls per a no tornar-los a obrir.

La Caleta

2011-01-23T17:12:00.002+01:00

Ofrena a la mentida

2011-01-16T00:40:00.004+01:00

Qui no ha dit mai una mentida? Qui no ha descobert mai un engany? A tots els funàmbuls i acròbates de la veritat. Manipuladors i estrategs de la quotidianitat. Als qui no coneixen l'honradesa. A les persones dolentes que en fan de la farsa la seva religió. Al fal·laç. Al mag de les paraules. Al discurs buit. A les converses ermes, sense contingut. No m'agrada la gent falsa. Tampoc qui parla de l'amor com un pòsit de l'ésser humà, una debilitat de la societat. Per qui la sensibilitat és feblesa. Qui pensa que la moralitat i la dignitat no tenen lloc en el dia a dia. A vostè, senyor Castillo. Al covard. Qui fuig de les seves responsabilitats, s'esmuny quin llimac. Qui culpa per cobrir els seus errors. Al dèspota que utilitza el crit per ocultar les seves ineptituds. A vostè li ofereixo l'ofrena.

Nit de Reis

2011-01-09T15:45:00.002+01:00

Regal de Reis

2011-01-09T15:36:00.002+01:00

Joan Miquel Oliver Ripoll (1974)

Surfistes en càmara lenta
lleneguen damunt s'oceà,
arriben, sa platja és calenta
i amb un Martini en sa mà.
Susrfistes en càmara lenta
i es wind-surf no és tan guai,
ses titis van loques darrera
i brillen ses cremes solars.
Surfistes en càmara lenta
i a estones van molt aviat,
esperen ses ones tuberes
o això els he sentit conversar.
Surfistes en càmara lenta
se'n van i "adéu siau"
els hi diuen ses txurris contentes
i amb els biquinis llevats.
Surfistes, lampistes,
artistes de la mar,
surfistes, taxistes,
surfistes, dentistes,
turistes, calamars.

El bosc despentinat

2011-01-02T11:50:00.001+01:00

Al sol (II)

2010-12-26T11:30:00.003+01:00

Anar al refugi de Teià

2010-12-19T20:29:00.001+01:00

Jo sóc content

2010-12-18T11:12:00.006+01:00

No m'agrada creure que ningú sigui bona persona només perquè ajuda als demés. Ni que l'egoïsme sigui una xacra de l'ésser humà. Molta gent desitja les mancances dels demés per oferir la seva misericòrdia. Altres només pensen en la seva felicitat, però és així com, sense pensar-hi, fan feliços als del seu voltant. Són dos quarts de set del matí i no puc dormir. El cap em barrina sense parar. Ja ho he fet. He marxat. He canviat de feina. Estaré amb qui vull estar. Reservaré el meu temps a ells, a la meva felicitat.
Agafo la taula i el neoprè. Carrego el cotxe. iCat fm de fons i la pluja sobre el vidre. Recorro les carreteres molles i solitàries cercant restes del corrent de garbí sobre el mar. Avui està despentinat i mandrós. M'aturo a la caleta de Montgat, i amb les mans a les butxaques vaig d'espigó en espigó mentre el sol es desperta encoixinat entre els núvols. Torno al cotxe. Compro el pa a Can Bautista, i ensumo l'olor a farina. Estic ple de felicitat, satisfet del que sóc i he fet.

Una partida de Monopoly

2010-12-12T11:09:00.002+01:00

Final de trajecte

2010-12-09T13:01:00.000+01:00

Xicra aportada per Oriol

Passejar per La Conreria

2010-12-05T11:19:00.002+01:00

Gràcies

2010-12-02T12:00:00.006+01:00

En el fons, sempre he cregut que les coses han de desaparèixer poc a poc. Que existeix un avís per desprendre’t del que va perdent el seu ús. Segurament és un desig. Vull tenir temps per decidir què fer-ne o no, i quan. Vull tenir temps per acomiadar-me, en el moment que em vagi bé, del què marxa d’aquest món. Una idea, un sentiment, un projecte, un objecte. També passa amb les persones que aprecies i estimes. Gent plena d’energia, que transmet ganes de viure. No creus que puguin marxar sense avisar. De cop. Però les menys considerades amb els demés ho fan. I t’enfades, amb ell i... amb tú. Perquè no has estat capaç de renunciar a... què? És un tòpic, però també és cert: no tenim tant temps com ens pensem, com per anar desaprofitant-lo. No esperis a demà. Fes-ho. Ves-te’n, truca’l, demana-li perdó, compra-t’ho, digues-li, dóna-li un petó, abraça-la. De veritat, fes-ho. Perquè un dia ja serà tard.

tH3 wHitE miRLo

2010-11-28T10:47:00.002+01:00

Esperant. La mare natura

2010-11-21T10:30:00.002+01:00

Els àngels pinten el cel d'Ocata

2010-11-14T19:21:00.004+01:00

Soy surfista? Eres surfista?

2010-11-11T14:54:00.005+01:00

Hay veces que me gusta escuchar Sopa de Cabra, Love of Lesbian, Mozart o Lluís Llach con mi mujer. No me gustan Coco Rosie, Superchunk ni Vivian Girls.
Llevo unos tejanos Burberry que me regaló mi suegra, una camiseta de Roma y una sudadera de chica de la General Surfera.
No conozco Andy Irons, Tom Curren, Wayne Lynch o Ibon Amatriain.
No sé qué es un barrel, qué significa inside o wipe out.
Sólo me he bañado en Premià, Montgat u Ocata.
No entiendo de preferencias o saltadas.
Únicamente me pongo de pie en mi tabla de más de 2m entre la espuma que escupe la ola cuando rompe, mientras mis tres hijos aplauden orgullosos de su padre “surfista”.
Cuando hay olas grandes no sé entrar. Remo, remo y remo, sin saber pasar por debajo de ninguna de esas bestias coléricas.
Pero me gusta lanzarme al agua abrazado a mi tabla. Ver como el mar se colorea y cambia las sombras al despertarse el día. Cómo me aspira la ola antes de escupirme contra el fondo y revolcarme con ella. Me gusta remar. Una ducha de agua dulce en la playa. Arrancarme el neopreno al sol, detrás del coche, e ir a comprar el pan a la panadera de Montsolís. Llegar a casa y comerme un buen bocadillo de chorizo con zumo de naranja. Hacer el café en mi pequeña y ya quemada Oroley, y fumarme un Vegafina. Me gustan las caras de la gente que surfea. Sus risas y prisas por no perderse una ola. Sus fotografías y sus historias en paises tan lejanos.
Hace no demasiados años descubrí que tampoco era cristiano- católico- apostólico. No entendía la prohibición del aborto, de las bodas homosexuales, o de mantener relaciones sexuales sin protección. No creía en los milagros ni en santificar a nadie.
Seguramente tenemos un problema. Porque siempre hay que ser alguna cosa. Tenemos miedo de no ser nada más que nosotros mismos. Tenemos Miedo a la Libertad.

Fly me to the moon

2010-11-07T14:56:00.006+01:00

Frank Sinatra (1915-1998)

Fly me to the moon
Let me play among the stars
Let me see what life is like
On Jupiter and Mars...
I així xiulo, quin ocell, satisfet amb el que tinc.
In other words, hold my hand
In other words, baby, kiss me
Vinc del Passatge Cardedeu, i a l'alçada del viaducte de Vallcarca miro aquest cel que m'envolta, pintant de rosa la ciutat.
Fly my heart with song
Let me sing for ever more
You are all i long for
All i worship and adore...
L'aire és net i clar. La gent s'atura i es saluda. Serà un bon dia.
In other words, please be true.
In other words, I love you.
Estic content.
Fill my heart with song
Let me sing for ever more
Because you are all i long for
All i worship and adore
Demano un cafè amb llet i agafo el diari. Tinc temps. Com sempre, sense cap ni ordre, començo a follejar-lo per acabar amb els esports.
- en Jordi Hereu i l'Assumpte Escarp passegen al costat d'un rodamón orinant a la cantonada d'una entitat bancària.
- en Fernando Sánchez Dragó explica graciosament com ha mantingut relacions sexuals amb menors de 13 anys.
- a Bombay s'ha acabat de construir un habitatge unifamiliar de 27 plantes per 1.000 milions d'euros
- la selecció alemanya campiona en el mundial del 1954 va jugar dopada
- el TSJC suspèn articles sobre l'ús del català
- en Rajoy creu que les autonomies poden ser un obstacle per recuperar-nos de la crisi
-...
In other words, please be true
In other words
In other words
La propera vegada començaré pels esports.
I... I love... you

Prohibit

2010-10-31T10:33:00.004+01:00

-oh, oh, oh...
-ah, ah, ah...
-Oh, Oh...
-Ah, Ah...
-OH!
-AH!
-OOOOOOOOOOH!!!
-AAAAAAAAAAAH!!!
-OAOAOAOAOAOAOAOAOAOAH!!!
-Mua.
-Mua.
-Déu meu.
-Sí. Déu meu.
-Uí-uí, uí-uí, uí-uí...
-Ho sabia. Ja t'ho he dit abans. No desconnecten les càmares.
-Ding-dong!
-Si?
-Som la Policia Social, del Departament de Sostenibilitat i Civisme.
-Ara baixo.
-Bona nit.
-Bona nit tingui vostè.
-Ja és la quarta vegada des de que va entrar en vigor, fa cinc anys, la llei de Regulació d'Emissions de Secrecions Sudorípares a l'Atmosfera.
-Però és que ens estimem.
-A la propera infracció, hauran de dormir en llits separats durant 12 mesos.
-Però...
-Prou. Es prohibeix EXPLÍCITAMENT! emetre secrecions de la pell entre setmana a partir de les deu de la nit. I, per favor, passi per la dutxa, no veu que està suat.
-Així ho faré, agent. Gràcies.
-De res. Tot sigui per viure en un món més cívic i sostenible. Salut i Amor.
-Salut i Amor.

Un tros de Ca la Noni

2010-10-24T21:47:00.003+02:00

Converses de tren

2010-10-24T12:18:00.004+02:00

- Co-coc, quic-quic, cau, cuc, quic-quic-QUIC, coc-COC.

Déu meu, quin mal de cap!

- ..., si, si. Que t'ho dic jo.
- No pot ser!
- Que sí, que sí. Es va operar el nas perquè l'imatge en perfil de la moneda fos perfecte.
- Es que passa cada cosa. Amb la quantitat de gent que es mor de gana pel món.
- Qui-qui-riQUI, coc-coc.

Crec agafen el tramvia, amb una mica de sort.

- No. Que no. Això és massa.
- Doncs, sí, sí. Que m'ho va dir una persona de fiar.
- Vinga, va!
- No sabia si tota, però gran part de la guàrdia real va passar per entre les seves cames.
- Això que dius és molt fort. Però ja pot ser, ja. No veus que aquesta gent està tot el dia avorrida, i ja no sap què fer.
- Doncs ja és tenir ganes, ja.
- Tots els homes són iguals.
- A no. Perquè el meu Lluís és tan...

...babau.
Propera estació Sant Adrià.
Oh. No s'aixequen.

- Cau-cau, quic-quic, COOOOC
- Has vist aquell?
- Qui?
- Crec que ens està escoltant.
- Que fort!
- Ah, ah. Sí, sí. Tens tota la raó.
- Cac-cac, QUEC, coc-co-ro-coc.

La, la, la. Li, li, li.

- Ai, nena. Quines ungles que tens!
- Au, dona. No n´hi ha per tant.
- Que sí, que sí. Les tens meravelloses. On te les has fetes?
- No ho sé. Crec que a en Llongueres...
- Ai! No us ho vaig explicar.
- El què, el què?
- Digues, digues, va!
- Sabíeu que les filles d'en Llongueres van acomiadar al seu pare perquè la seva mare, que era la ex-dona...bla, bla, bla.

Buf. Silenci. Ja baixen.

PD: res de l'explicat és ficció. Tot intenta ajustar-se el màxim possible a la realitat.

Abans de la tempesta

2010-10-17T15:54:00.001+02:00

Crema de garotes a Montsolís

2010-10-11T21:51:00.000+02:00

Un cremat a l'Ocata

2010-10-04T09:00:00.002+02:00

Un punt d'optimisme

2010-10-01T14:32:00.004+02:00

Una teranyina oxidada, enrevessada sense solució. Un paisatge decadent, gris, brut i contaminat. Ple de gent alienada, sense conviccions ni nous pensaments. Resignats, conformats, en un entorn que ells mateixos han creat. No existeix tempesta capaç de trossejar tanta deixalla, ni terratrèmol que es pugui empassar aquest tou enfangat. No existeix ventolera per endur-se aquestes restes, ni incendi que incineri aquests cadàvers. Però avui he vist un brot d’esperança, un lloc on allotjar-nos, on potser encara hi tindrem temps per Viure. Lluny, però existeix. A 20 anys llum. Gliese 581 d.

Escultor del mar

2010-09-27T09:01:00.009+02:00

En un desert, lluny dels raig del sol i cobert pel negre nit, hi habitava un home de mil colors perdut i sense rumb. Vivia contemplant el buit que l’envoltava. Un dia sentí unes veus: era la crida del mar. Li va oferir aventura, projectes i il·lusions. Tan sols havia de tancar els ulls i deixar-se endur. Es lliurà confiat als braços de les seves voluntats per començar un llarg viatge sense retorn, entre somnis i esperances, sense saber encara on aniria ni què faria. No coneixia la por ni la temença, la solitud li ho va ensenyar. Amb el pas dels anys, dies braus i tranquils, temporals i escames daurades, només la immensitat i l’infinit li despertaren curiositat.
- Tens límits? – li preguntà finalment.
- On les ones es cargolen i brillen amb el sol. On beso els peus del que camina, cercant restes de pluja entre sorra fina. És allà on anirem. Hi cercaràs el teu destí – li respongué el mar.
I el dugué perquè s’hi quedés, tot cavalcant sobre les seves espatlles, entre rínxols d’escuma blanca.
Agraït al nou germà, l’home dels mil colors, gaudeix al sol de quin és el seu principi i final. Esculpint regals per al mar. I fou així com trobà la seva estrella, molt propera a la felicitat.

Viatjar entre els estels

2010-09-17T11:43:00.013+02:00

La Vanguardia 100917. Nassim Haramein (1962)

En el artículo más reciente que he publicado, "El protón de Schwarzschild", explico cómo el protón, a través de su miniagujero negro, extrae energía del vacío para producir su masa, y lo que irradia es electromagnetismo. Es decir, que la fuente de la materia atómica es el vacío. Eso significa que tenemos la base para la creación.
Eso es mucho decir...
Conocer la estructura geométrica del vacío nos permitiría obtener energía del vacío cuando todavía no se ha convertido en materia. ¡Infinita cantidad de energía!, que nos permitiría incluso crear materia y viajar a través de las estrellas.

Alguien voló sobre el nido del cuco (1975)

2010-09-10T14:10:00.009+02:00

Jo camino entre núvols i tinc quatre amos que em vigilen. Un em diu una cosa, l’altre me l’ha repeteix. I així fins a quatre. Piu, piu. Nic, nac.
Quatre persones, quatre versions, una feina. Ooooooh.
El teclat no funciona, no queda paper, no tinc servidor. Ding, dong.
Un parla malament d’aquell. Aquell parla malament de l’un. I el gat pentina. Click, clack.
Jo caço mosques. No tens feina. No et mereixes el sou. Uiiiii!.
No et portaré mai més la contrària. Tens raó en tot. Un, dos, tres: ets el millor. Un, dos, tres: ets el millor i tots t’estimem. Dingo, dango.
Dia sí, dia també. Dia sí, dia també. Jo estic boig, tu estàs boig, ell està boig. Mira, mira. Allà, allà. Nooooo. Una sageta a l’esquena. Aaaaah!. Piu, piu. Nic, nac.
La mar és plana i el cel està roig. Surt el sol. Tic-tac, tic-tac, tic-tac.

31 nusos

2010-09-06T10:53:00.002+02:00

Xicra aportada per Oriol

Obrir la finestra del tren

2010-08-30T12:18:00.002+02:00

A la vora del Danubi

2010-08-23T15:42:00.002+02:00

Un dia no podré viatjar. I aquell dia recordaré, tindré temps per fer-ho. Col·leccions de fotografies i anotacions en el quadern de viatge m’ajudaran. Recorreguts superficials per sobre de persones i llocs diversos. Cares i gestos. Maneres de vestir. Paisatges. Menjars. Costums. Extrauré pinzellades d’escenaris tan diferents. M’obsessionen els mercats, les esglésies, els cementiris, les botigues de queviures, sentir com bufa l’aire a la plaça del poble, les postes de sol, escoltar els sons desconeguts d’una conversa, la seva música o un campanar, les olors, perdre’m en el primer tramvia que passa, trepitjar els seus carrers en el meu anonimat fins caure extenuat, sentir-me estranger per creure’m com ells. Participar de la seva quotidianitat.
I aquell dia recordaré, tindré temps per fer-ho. Amb els peus ensorrats a la platja de casa, pensaré què deu ser de la parella es fonia en una besada, sincera i apassionada, a la vora del Danubi.

Un comiat a Pécs

2010-08-23T09:27:00.001+02:00

The Casino Chronicle

2010-07-30T14:54:00.002+02:00

Esa es mi baina

2010-07-19T11:29:00.003+02:00

Amb cara d’admiració i respecte, m’ensenya el violí com brilla, el tapa amb el mocador florejat de seda i tanca l’estoig lacat en negre, on també hi desa el seu esperit, mentre m’explica la família de luthiers d’on prové aquesta joia tan preuada.
Quan sento un grup de violins tocant amb força i passió, m’imagino una dotzena, dues dotzenes d’homes i dones amb el cap recolzat, acaronant una caixa de fusta dolçament encorbada mentre freguen les cordes enèrgicament amb l’arquet, i entre ells l’Irving. Aïllat del món, de la família i dels amics. No pensa ni recorda. Expressa sense complexes l’espontaneïtat tan llaurada, la seva veritat. Són moments de llibertat, de sinceritat. Lluny de les injustícies i penalitats que l’envolten. Un refugi d’aquelles responsabilitats i obligacions tan incòmodes però necessàries per seguir tocant. Just fa un any es va divorciar, no crec que aconsegueixi els papers, ni sàpiga com trobar cap feina. Tampoc pensa que farà demà, ni li preocupa on dormirà la setmana vinent. Ell té un farcell i un violí, i una ànima per fer esclatar. Segurament li ha tocat viure en un món equivocat, potser per això gent com ell són tan necessaris al meu voltant.

Tú eres la razón de mi existir

2010-07-12T09:18:00.000+02:00

Encara no saps què diràs diumenge abans dels postres; mentalment ressegueixes algunes de les xicres que has anat penjant cada dilluns. Penses en el dinar amb el que ens voldrà delectar na Cristina. Notes una bafarada d’aire calent des del túnel. D’aquí a 0:34 segons exactament, algú obrirà les portes. Entres amb la ment ocupada mentre t’assentes en l’únic lloc buit del vagó. Has tingut sort.
Una dona grassa i bruta dóna cops a una pandereta al ritme que marquen els seus peus en xancletes atrotinades, i el seu company de cabells enllustrats i ulleres esquerdades va obrint i tancant l’acordió amb ungles sense tallar, aguantant com pot un got de plàstic esperant alguna moneda. Tot d’una comencen a cantar, al mateix temps que la gent gira el cap i llegeix notícies sense interès. Fan que deixis de pensar i els escoltis amb atenció. Tanques els ulls. I et veus en una taverna molt petita, de sostres baixos, enteranyinada, recoberta de fusta molt fosca, esperant que algú li passi alguna capa de vernís. Només hi ha llum a l’escenari entarimat i a la barra. No més de mitja dotzena de bombetes vermelles. Estàs tot sol, en un banc també de fusta, amb un got de vi sobre la taula, i l’ampolla quasi buida. Amb un dit redibuixes la marca d’un plat del darrer client. Tens el cap recolzat sobre el palmell de l’altra mà mig plegada. Les llàgrimes et regalimen pel teu braç.
La seva veu és greu i aspre, castigada pel temps i el malviure. La qualitat tècnica suposo que és baixa, però hi ha sinceritat. La cançó és trista i t’emociona. Tu estàs content...
…Y es que ya no puedo dejar de verte.
Mi corazón se muere por tenerte.
Es que no puedo dejar de pensar en ti.
Por que tú eres la razón de mi existir…
...perquè vols cantar amb ells. Sentir. I esclatar. Trobar la llum al final del túnel. Però ja has arribat a Lesseps i has de baixar.

Una parada, en el camí a Busa

2010-07-05T09:26:00.002+02:00

Accés a l'Infern

2010-06-29T15:45:00.001+02:00

Explotar de pasta

2010-06-21T09:04:00.000+02:00

Just a tres quarts de dues

2010-06-07T08:56:00.001+02:00

El tomàquet somrient

2010-05-31T08:58:00.000+02:00

Monotonizar la existencia

2010-05-26T08:11:00.003+02:00

Dublinesca, Enrique Vila-Matas (1948)

Aunque hará bien en no olvidar que una persona sabia es aquella que monotoniza la existencia pues, entonces, cada pequeño incidente, si sabe leerlo literalmente, tiene para ella carácter de maravilla... O pensar lo que piensa ahora: que hará bien en monotonizar su existencia y tratar de buscar, donde pueda, esas maravillas ocultas de su vida cotidiana que, en el fondo, si quiere, sabe perfectamente encontrar.

Alguien que te quiera

2010-05-17T14:56:00.002+02:00

Dublinesca, Enrique Vila-Matas (1948)

El libro habla de la euforia que le provocaba a Behan aquella enérgica ciudad en la que, al caer la tarde -seguramente la tarde de su propia vida-, se le hacía siempre patente que a fin de cuentas lo único importante en este mundo es "tener algo que comer y algo que beber y alguien que te quiera".

Tenir por a la vellesa

2010-05-03T14:06:00.001+02:00

La Dama de las Camelias, Alexandre Dumas (1824-1895)

… y me decía que Dios había sido clemente con ella, puesto que no había permitido que llegara a sufrir el castigo ordinario, y la había dejado morir en medio de su lujo y belleza, antes de la vejez, esa primera muerte…

Una realitat

2010-04-29T08:41:00.002+02:00

La Dama de las Camelias, Alexandre Dumas (1824-1895)

-Ah! -continuó con esa insistencia típica de la mujer que puede decir: "Qué razón tenía yo!"-. ¿Cree que basta amarse e irse al campo a vivir una vida pastoril y vaporosa? No, amigo mío, no. Al lado de la vida ideal existe la vida material, y las resoluciones más castas están sujetas a la tierra por hilos ridículos, pero de hierro, y que no se rompen tan fácilmente.

Un moment

2010-04-19T08:49:00.001+02:00

Vola!

2010-04-12T15:58:00.003+02:00

La plaça del Diamant, Mercè Rodoreda (1908-1983)

I amunt, jo amunt, amunt, Colometa, vola, Colometa... Amb la cara com una taca blanca damunt del negre del dol... amunt, Colometa, que darrera teu hi ha tota la pena del món, desfes-te de la pena del món, Colometa. Corre, de pressa. Corre més de pressa, que les boletes de sang no et parin el caminar, que no t'atrapin, vola amunt, escales amunt, cap al teu terrat, cap al teu colomar... vola, Colometa. Vola, vola, amb els ulls rodonets i el bec amb els foradets per nas al capdamunt... i corria cap a casa meva i tothom era mort. Eren morts els que havien mort i els que havien quedat vius, que també era com si fossin morts, vivien com si els haguessin matat. I vaig pujar l'escala amb els polsos que em foradaven els costats del front i vaig obrir la porta, que no trobava el pany per ficar-hi la clau, i vaig tancar la porta i m'hi vaig clavar d'esquena, respirant com si m'ofegués,...

Olor a terra

2010-03-29T09:08:00.002+02:00

L'Amor és per sempre

2010-03-22T09:02:00.002+01:00

2010-03-22T09:02:00.001+01:00

Aixeco la persiana just perquè el sol pugui mirar-la amb tendresa entre els brodats de seda de les cortines, acabades de penjar. Li aparto els cabells d’argent per besar-la a la galta. Amb una tovallola de cotó, humitejada per la punta, li redibuixo suaument les marcades faccions del seu rostre, tots i cada un dels plecs del coll, li embolcallo les mans i emmotllo els estilitzats dits de pianista, que tan poc ha exercit. Desprèn un somriure de complicitat en l’acció, que no fa més que embellir aquests moments d’entesa secreta. Torno a fer-li un petó, aquest cop en els llavis. Baixa les parpelles lentament i m’aspira en profundes inhalacions. Restem quiets, sentint les nostres palpitacions. Oprimits sota la pressió del nostre pes. Els meus dits la desitgen. Vull notar la suavitat dels meus llavis en tots els racons del seu cos immòbil. La fricció de la pell. Moviments lents i pausats. Sincers, instantanis, sense inèrcies, absents de rutina i reflexió. Carregats de sentiments i veritat. Abocats al gaudiment del proïsme, perquè és també el nostre goig. Aspirem el darrer alè en cada besada. Despullem les nostres ànimes, de les que no tenim res a amagar. Tanca els ulls, s’encega i obtura les oïdes. Aguanta la respiració. Accentua el sentit del tacte i percep cada una de les carícies com si fos la darrera. Obre el seu cor i es lliura confiada. M’endinso obrint camí entre passadissos secrets. Dos cossos arrugats, ruïnosos i vells. Deteriorats, rònecs i espatllats. De musculatura fràgil i encarcarada. Desfets en l’amor i la passió. Savis en l’art del plaer. Propers a la felicitat. Estranys a complexos i tabús de joventut. Reposen, naturalment acoblats i entortolligats, entre violentes glopades d’aire fresc...