Després d'una llevantada

Xicra aportada pel meu cosí Èric

Berenar a Can Torras

Uns Cheetos a la platja

Pau (II)

Xicra aportada per Pilar

Decidir

I en l'espigó, escalfant-me al sol, pensava què fer:
-Fes el què et faci feliç.
-És difícil. Segurament tindràs menys temps.
-Podrem fer més coses.

Un cafè amb la meva germana

La il·lusió del primer dia

Anar al camp amb el meu germà

Barcelona a les deu del matí

Зимний в Оренбурге

Xicra aportada per Yana

D'Ufa a Moscú

I dotze hores després de sortir, tot continua igual. El cel gris, sense una escletxa de llum, un petit blanc, el vol d'un ocell o com passa un avió. Arbres molt llargs i prims intentant foradar el que el sol encara no ha pogut. S'intercanvien els troncs blancs dels primers quilòmetres amb avets i pins de fulla perenne. El fons blanc i sense petjades amorteix el pas del tren que circula sense pressa però sense pausa, recollint viatgers cap a Moscú. Els quatre llits estan plens de gent del carrer, com tu i jo. L'àvia i la néta, i un senyor treballat, mans fortes, cara arrugada i la dent d'or que li brilla en cada somriure. Estem tots en màniga curta. Ara ja som cinc! Més bosses plenes de menjar i roba, i el so d'alguna botella per estrenar. La nena, de tant en tant, aixeca la vista per sobre del llibre que està a punt d'acabar-se observant tot el què passa. S'intercanvien els xarrups del senyor de la dent daurada amb els del seu company, la conversa tranquil·la de l'àvia i el so del pas de les pàgines del llibre de la néta.

Reflexions de tren

...haig d'acceptar que la gent canvia, i fins i tot canviem. I que no són com voldries que fossin. El perill de quedar-te en moments aïllats, o en anys plens d'alegries t'impedeix adaptar-te o entendre que no tot segueix igual. 

El meu camí sembla recte, amb pujades i baixades, però es pot representar en dues dimensions. La meva curiositat pel desconegut m'atrau gent, persones tridimensionals amb les que he coincidit en algun moment del meu món tan simple. Persones riques i plenes de matisos que no comprenc. Excessivament complexes pel meu enteniment i comprensió. Estic segur que arribarem al mateix final, d'amor i pau. Però el camí és massa diferent... si encara crec que hem d'anar agafats de la mà. 

Dinar a casa de la Mama

Fer una truita francesa

La felicidad sólo es real cuando es compartida

Surf amb en Sergi

Abans d'anar a dormir...

M'enlairo i viatjo per països imaginaris. Per xarxes de tren i carreteres infinites que serpentegen vasts territoris. Ciutats perdudes en la sorra dels deserts o en muntanyes cobertes per les neus de l'hivern... i sense aterrar, abans que arribi el negre nit i el cant del grill, ja he tancat els ulls. Somnio. Adormit enmig de desitjos que en algun moment us contaré. Així acabo cada dia, feliç. Entre coixins i edredons, el tacte suau de la seva pell i les respiracions lentes i pausades dels meus fills. Net i en pau. 

La mar està en calma i sóc conscient de la meva sort. 

La figura, a contrallum, llisca sobre una línia d'ombra que interromp el reflex continu; esculpida contra el sol ataronjat que treu el cap entre els núvols ensucrats. La mar està en calma i sóc conscient de la meva sort.

Silenci

Recordo silenci. En l'interior del pati d'illa. La guspira de l'encenedor. Cada pipada de la cigarreta. Quan aboques la cervesa en el got. El gemec de la fusta del balancí quan et gronxes. L'esclat de cada bombolla en l'escuma. El fum que llepa els teus llavis. La flama tentineja. El reflex en el vidre. El batec del meu cor. Un núvol passa. La lluna s'amaga. Apago la cigarreta. Bufes l'espelma. 

Entrada a Wonderland

Una visita inesperada

Surfejar a Burriana

A Berlín amb Kenenisa Bekele

Una pel·lícula japonesa

Avui estem sols. Podré explicar-te què he fet a classe de Dibuix, Fonaments de l'art i Filosofia. Sabràs que m'agrada caminar sola amb la meva música i sense pressa. Tinc ganes de viure un amor com el de l'Avi i la Iava. Que algú m'abraci i em digui quan bonica sóc pels seus ulls. Vull que m'expliquis què van sentir quan vaig néixer. Escoltar dels teus llavis que m'estimes. Un massatge de bona nit. Recolzar-me sobre els teus ossos cantelluts. Sortir de l'habitació quan hi ha silenci. Atipar-me de pomes vermelles. Dormir amb la finestra oberta abrigada amb l'edredó. Música suau, Mat McHugh. Una galeta de xocolata amb civada. El sofà i una pel·lícula bonica, japonesa.

Runes a Teià

Darrer capvespre

Quan desapareix el temps, miro els núvols com canvien de color.

Amb l’ànima en pau, m’acarona la brisa que juga amb el lledoner.

Sigil·losament, la lluna pren força en la calitja.

La humitat s’enganxa en la meva pell.

El capvespre cau sobre un mar que no m’arriba...

Espero avanci rosegant, implacable, la sorra...

Però, la nit es tanca i els meus peus descalços resten secs... 

Encarar la Vida

Afrontar la muerte y encontrar esperanza, Christine Longaker 

"... con la mente y el corazón puros y en paz, libres de emociones perturbadoras como el deseo, el apego, la frustración o la rabia"

La teva ànima

Puedes perder tu belleza, Christine Longaker

Hace años
cuando te conocí, y al enamorarnos,
tu belleza me atrajo
...
Pero, sabes,
me enamoré de tu alma,
tu verdadera esencia,
y eso no puede perder la belleza.
A veces, en estos días,
hasta tu alma se nubla,
pero aún te reconozco.
...
Estoy aquí, contigo;
puedes perder la belleza para el mundo,
pero estás a salvo.
Siempre te querré.

Un matí en el parc

Creieu en els angelets?

Santa Carme

La majoria de vegades, la música que tinc de fons, s’ajusta als sentiments que vull expressar quan escric. O potser escric segons on em porta la música que escolto?. Avui, si hagués de posar-hi una cançó, escolliria Capricornia o If loneliness was art, d’Allo Darlin. Serenament content. M’atreviria a dir, feliç. Però mai sense excedir-me. Amb mesura i correcció. Una existència estable que s’aixeca sobre uns fonaments, prou forts i també flexibles, preparats per suportar terratrèmols en edificis que foraden el cel. Aquella resistència infinita que et dóna força i equilibri, per lluitar i fer les coses ben fetes malgrat el temporal. 

Però quan em rellegeixo el que he escrit, tinc ganes d'escoltar Crash de The Primitives a tot volum, una vegada i una altra, fins que rebentin els vidres de totes les finestres que no es vulguin obrir, fer esclatar tots els límits i sortir amb la Laia i l'Adrià a jugar al Veig, veig per Santa Madrona.

Vull plorar

No recordo què he fet aquests darrers anys. Els dies han passat i no sé per on he caminat. Ple de moments i fites, puntuals i esporàdiques, que no deixen cap pòsit més que una fotografia esgrogueïda o un escrit. No sembla que tingui cap projecte ni recorregut. Estic quiet i el món roda igual. Assegut veig els meus fills a tota velocitat, patint per la seva felicitat. El temps ple de buits que m’atrauen amb força. No haver-me de justificar de res a ningú. M’excita fer el que vull i quan vull. Enyoro una carícia. Agafar-te de la mà. Res em fa por. Ni quedar-me sol en el bell mig del desert amb la meva ànima. En el meu món tot hi té cabuda. Cada cop crec menys en les veritats que ens hem creat. No tinc ganes d'opinar de res. Tots tenim un discurs que respon als nostres interessos. Tot és qüestionable i relatiu. Sensació de deixar-me portar, fluir segons la corrent del riu. Sense cap ús. Vull abraçar-te. També vull plorar, però no puc. 

Alella Valora l'esport

La Vall d'Ora

A l'ombra d'una figuera

Xtrem Barcelona

Papa, ha estat un dia genial.

Primer Palau

De tant en tant, la teva vida estressadament monòtona, en la que tens temps per quasi tot menys per pensar, et regala moments que recordaràs quan estiguis estirat esperant la llum. Són aquelles espurnes que revifen el foc que lluites per mantenir encès sota qualsevol pluja. 

A primera hora

Feia temps que no em despertava a primera hora per buscar onades. Quan les ombres encara són llargues i l'asfalt està fresc. Quan el sol t'acarona i no et crema. Quan la gent recorre el passeig sense pressa i tens temps per mirar com el mar entra i surt entre les roques de l'espigó, deixant i prenent la sorra de la platja. Llavors recordes carícies i mirades. La camisa de seda i el somriure... De fet, sembla un dia més. Sense res especial. 

Si tot segueix igual, per què no ho havia vist fins ara? On he estat aquests anys?

Tinc sort que les coses boniques sempre m'esperen pacientment, sense presses.
M'aixeco del banc, encara humit de la rosada.
El paisatge resta immòbil i el tren passa silenciosament a tota velocitat, amb el reflex de la meva vida de mil colors.
  

Des de Granollers

Tens sensacions estranyes quan acaricies el blat. O t'atures i veus passar lentament els núvols ensucrats per sobre l'horitzó del Vallès. Ensumes l'aire fresc de la plana, o escoltes el cant dels ocells que pinten el cel tan blau. Són sensacions que només fan t'acostis a la felicitat, a l'Arcàdia tan desitjada, que ajuden a omplir la capsa blau turquesa,... on emmagatzem records que forgen la nostra ànima. Una conversa agradable plena de pau. Sense temps. Un amic. Caçar aquestes xicres de plaer i prendre'n consciència ens fan ser més persones.

чемпионы Металлурга

Maresme Waves is Pura Vida!

Viatjar en tren (II)

Art a Rússia

Amics a Rússia

58"77

Un somni més en el sac...

Excursió matinal

El Montseny, des de la Creu de Gurb

Xicra aportada per JVF

Puc estar millor?

Noches Blancas, Fiódor Dostoievski (1821-1881)

Era una noche maravillosa, una noche de esas que puede que solo se den cuando somos jóvenes, querido lector. El cielo estaba tan estrellado, estaba tan claro que, al mirarlo, involuntariamente uno tenía que preguntarse: ¿Será posible que bajo este cielo pueda vivir gente con todo tipo de caprichos y enfados?

Cada dia surt el sol

Fernández Saltor (II)

Preparatius a Rússia

Portal de l'Àngel un diumenge pel matí

Córrer en pista

Amistat (III)