Primer Palau

De tant en tant, la teva vida estressadament monòtona, en la que tens temps per quasi tot menys per pensar, et regala moments que recordaràs quan estiguis estirat esperant la llum. Són aquelles espurnes que revifen el foc que lluites per mantenir encès sota qualsevol pluja. 

A primera hora

Feia temps que no em despertava a primera hora per buscar onades. Quan les ombres encara són llargues i l'asfalt està fresc. Quan el sol t'acarona i no et crema. Quan la gent recorre el passeig sense pressa i tens temps per mirar com el mar entra i surt entre les roques de l'espigó, deixant i prenent la sorra de la platja. Llavors recordes carícies i mirades. La camisa de seda i el somriure... De fet, sembla un dia més. Sense res especial. 

Si tot segueix igual, per què no ho havia vist fins ara? On he estat aquests anys?

Tinc sort que les coses boniques sempre m'esperen pacientment, sense presses.
M'aixeco del banc, encara humit de la rosada.
El paisatge resta immòbil i el tren passa silenciosament a tota velocitat, amb el reflex de la meva vida de mil colors.
  

Des de Granollers

Tens sensacions estranyes quan acaricies el blat. O t'atures i veus passar lentament els núvols ensucrats per sobre l'horitzó del Vallès. Ensumes l'aire fresc de la plana, o escoltes el cant dels ocells que pinten el cel tan blau. Són sensacions que només fan t'acostis a la felicitat, a l'Arcàdia tan desitjada, que ajuden a omplir la capsa blau turquesa,... on emmagatzem records que forgen la nostra ànima. Una conversa agradable plena de pau. Sense temps. Un amic. Caçar aquestes xicres de plaer i prendre'n consciència ens fan ser més persones.