Proclamació de la República

Tan fàcil i tan difícil

A vegades, sembla que no necessitem gaires coses per sentir-nos eternament feliços. Però diuen que tot és més complicat. Avui no vull engrunar les complexitats per treure'n l'entrellat. I em quedaré en la simplicitat del primer esbós. Escoltant Bonnie Raitt i Nora Jones a Tennessee Waltz, pensarem en aquelles situacions primàries i instintives que ens carreguen de tanta energia positiva. Estimo a la Vida. És així de fàcil,... o no? 

No vull ser espanyol

Estic molt content pel veritable èxit de la manifestació d’ahir. Pels centenars de milers d’espanyols que no volen un país sense Catalunya.  Pels espanyols que se senten catalans o pels catalans que se senten espanyols. Gent de tot arreu d’Espanya expressant lliurement la seva opinió. Perquè sempre he cregut que s'han sentit oprimits per la força dels independentistes. Des de converses a la feina o pel carrer, als mitjans de comunicació. Especialment aquestes darreres setmanes. M’agrada quan ens sentim lliures de dir el què pensem. Perquè moltes vegades tenim por. I jo personalment necessitava de la manifestació d’ahir: per dir obertament que no em sento español i per això vull marxar. Res més. Ni us vull convèncer ni que ningú em convenci. I ho dic amb tot l’amor que em pugui quedar després d’aquests dies tan espessos. Amb tot el respecte que volem que tinguin per nosaltres. I un desig de pau que passa per sobre d’un país independent que s’hagi generat amb l’odi vers al proïsme.

Diàleg

Dersú Uzalà. Pel país de l'Ussuri. Vladimir Arséniev (1872-1930)

"És possible l'enteniment amb l'altre, encara que sigui totalment diferent, si l'apropament es fa des del respecte i l'estimació."

Diumenge pel matí

El meu Oktoberfest

Opinar