L'esport

3000m obstacles, Olimpíades de Londres 2012

Medalla d'or (Ezekiel Kemboi)  i de plata (Mahiedine Mekhissi-Benabbad)

No tinguem por a que l'amor ens embolcalli. 

Visquem sense témer l'alegria.

No permetem que la prudència ens allunyi d'una abraçada.

Deixem que flueixi la sang i la vida.

Esperança

 Negro sobre negro, Ana Mª Briongos (Barcelona,1946)

"La primavera revela un trocito de tierra,

que parece un bocado en las fauces de la nieve..."

La poesia

 Negro sobre negro, Ana Mª Briongos (Barcelona,1946)

"La poesía ha sido siempre el recurso contra la opresión, permite juegos de palabras dentro de un lenguaje cifrado, sirve a los enamorados, sirve a los clandestinos, sirve, en fin, a todos, para sublimar las aspiraciones inalcanzables de este perro mundo".

Volar

 

Alba

 

Reflex

 

Tites, tites

 

Tornar a Amposta

 

Un passeig en barca

 

18 a Platja d'Aro

 

50 a Vic

 

Re-descobrir

Fa temps. Tinc la sensació d'estar flotant. Absent de converses repetides. M'avorreixo. Estic cansat. La gent parla però els meus pensaments emmudeixen les seves paraules. Haig de fugir. Falta la guspira que m'encén. Estic esgotat de la buidor. Fatigat de no abraçar-me a la gent. Em consumeix la por que es respira. Però sé que la capsa blau turquesa segueix desbordant petits nous moments de plaer. Igual que les muntanyes i els seus camins canvien en el temps. Ocupen el mateix espai però cada instant els fa diferents. La llum del sol i les seves ombres. El cel i els núvols que hi passegen. Els arbres i els seus colors. Els mateixos ulls que les miren re-descobreixen matisos que la seva ànima en constant transformació percep.     

Temps

Amb el temps abraonant-se sense miraments, apareix la maleïda i alhora assenyada prudència. La companya de viatge que em recorda on sóc. Les agulles del rellotge m’esgarrapen i esquincen les vestidures, mostrant el cos nu als meus ulls incrèduls. Segueixo endavant desfent-me en bocins sense mirar enrere, oblidant el què vaig ser i rebutjant el què sóc. Fins que la nit em reflexa en cadascun dels tolls d’aigua que em vaig trobant  i veig la rampoina trista i estropellada en que m’he convertit. A dalt de la tartera es retalla a contrallum la seva figura. Les passes cada cop són més petites però no s’aturen i em porten a dalt del coll, on és ella. 

L’altre costat és assolellat. La vall és ampla i està protegida de les inclemències del temps. Els camins estan marcats, plens de fites i senyals. Els senders són plans i sinuosos, amb zones d’ombra i frescor, agradables al passeig. El temps s’atura i m’espera, i començo a caminar sense parar, entre els seus racons, absent de consciència i pensament, deixant-me portar de la seva mà.