sábado, 23 de enero de 2021

Salvatge

Volia notar el vent . Volia tenir fred. Les fiblades de l'aigua gelada en el meu rostre. Empassar-me el mar a glops. Remar contracorrent. Escalfar-me amb el sol enteranyinat d'aquest vint-i-tres de gener. Un entrecot vermell com la sang. Tenir el cos amarat de sal fins a deixar-la encrostada en la meva pell esquerdada. El temps passa. I continuo descobrint nous sentiments. Avui tinc ganes de cridar, de plorar, de riure, d'abraçar. I ho vull fer tot alhora. La meva ànima està bullint i em crema el pit.

Absència


Tot és confús. La barreja de sentiments. Una pila de records escampats entre caixes plenes de pols que es van tancant amb el pas del temps. Tinc la sensació que hi ha un buit en els darrers anys. M'allunyo de la gent. Percebo amb claredat les meves xicres ja consumades. I segueixo pensant en les que vindran. Cerco entre restes esmicolades. Gaudeixo del què tinc. He pensat ens els cossos absents i en el record que ens han deixat. He pensat en nosaltres i en el record que deixarem.     

Aquella dona de Can Torras

" T'ho explico perquè sé que t'agrada saber de les bones notícies dels altres". Percebo moments. Sento el plaer de la gent. I gaudeixo amb ells sense estar-hi convidat. Quan la gent s'estima, m'arriba l'amor. Quan ets feliç, jo en sóc. Tinc la sort d'aïllar, destriar entre el remolí d'emocions, crits i corredisses en els que estem embeguts, i aprofitar-me'n. Dels demés. Del seu benestar.