Dolor

La humitat de la nit m'amara el moll dels ossos. Tinc fred. I no vull parlar. No sé parlar, no em surten les paraules. M'arrossego pels carrers molls, plens de llàgrimes, fins a l'espigó. Amb la negror més absoluta i el cor esmicolat en engrunes. Sort en tinc del silenci i el mar que sempre em guarda, tan discret i pacient, lliure de judicis i discerniments. Les ones van i venen acompanyant el Temps que suturarà qualsevol ferida. 

Una flor a Gallecs

Quantes vegades he intentat justificar la meva felicitat i el meu èxit personal, amb grans explosions de color, aventures d'herois titànics, viatges a paradisos inexistents, experiències tan vitals i passions desmesurades? 

Tornaré a ser capaç de gaudir del meu voltant més immediat? Fer extraordinari el que no ho és? Descobrir l'existència del no-res? Treure la pols a la innocència d'aquell nen que tantes alegries m'ha donat?

Japón perdido, Alex Kerr (1952)

A veces cojo una flor del jardín; a veces escucho el llanto de las ocas. A veces barro las hojas caídas; a veces planto crisantemos. Al ascender por la montaña del este, le canto a la luna; en la ventana que da al norte, leo libros y recito poemas. Aparte de eso, estoy mano sobre mano.

Llafranc

 

Gaudim de cada moment viscut amb tanta alegria com si fos el primer. No temem la repetició, tan sols recordem la seva bellesa. Tornem a fer de cada instant una meravella. Deixem la porta de la terrassa mig oberta per escoltar el mar que sempre ens acompanya. Fem l'amor com si no hi hagués un demà. Descordem-nos el cinturó i riguem a cabassos fins que ens saltin les llàgrimes més salades. Passegem acaronant-nos les mans. Prenguem el sol en el banc del passeig. Sadollem-nos de vi i bons menjars. Remullem-nos els peus asseguts a la primera roca. Ensumem l'aire de l'Empordà. Siguem capaços de mantenir la frescor en les nostres ànimes.    

Stuck on you

I've got this feeling down deep in my soul that I just can't lose

Guess I'm on my way

Senzillesa

La voz de las nubes entra en la noche y canta

Giro las flores y espero a que llegue la mariposa

Contemplo a mi amor en un rincón del cielo
 

Haiku. L'instant

Matsuo Basho (1644-1694)

D'una granota 

que salta al vell estany,

el so de l'aigua

Nothing box (II)

 

Moments que no recordes on eres. No saps què vas fer. Tampoc quan. Però no oblides un munt de sensacions, l'escalfor dels darrers raigs i aquella pell encara blanca i fina.  

Humilitat

I la Vida segueix. La Vida passa. Tots som efímers. També eteris. Ningú ens recordarà enmig dels milions d'anys pels que transcorre el Temps sense aturador. No tinguis por de l'oblit, de la teva existència desapercebuda entre totes les galàxies que pugui tenir l'Univers. Creu-me quan et dic que som partícules de pols còsmica flotant en l'espai; aquell punt tan petit i insignificant en que ningú pensarà.