El caldo de la Mama

Obro la porta del carrer i ensumo el caldo.

Els Reis s'han mogut, i els patges parlen en cercle per decidir on anar.

La porta del menjador, des del més petit fins al més gran, s'obre mica en mica per deixar entreveure què han portat.

Els riures es barregen amb els perfums. I els manyocs de paper de regal rodolen per la catifa. Hi ha alegria i xerinola, tant amor com la resta de l'any, però avui hi ha caldo.

 

Vellesa

Esperaré el moment del dia que em toqui el sol. Escoltar la música de la plaça. La quitxalla saltant pel carrer al so dels timbals. T'esperaré a tu. El so de les claus en caure sobre el marbre. El teu petó i una carícia a la galta.  

Realitats

Hi ha d'haver murs? Sabrem viure en el nostre costat amb respecte i sense prejudicis? Coneixem la realitat de ningú com per sotmetre'l a les nostres condemnes?

Anar a treballar

 

Inspirar cada bocí. Deixar-te embolcallar pel que t'envolta.  I, des de la pau que estàs cercant, encarar amb tranquil·litat i serenor el dia que no tornaràs a viure.

Angelical Yell

 

Cerveses de tirador en gots de plàstic, samarretes fosques, tatuatges, cabelleres esbullades i escenes infernals. Encara no sé per què cridàvem, trèiem la llengua i gesticulàvem amb la mà cornuda. Potser no sóc l'únic que estar remogut sense saber la raó. Empatxats i afartats com estàvem, vomitem fins la bilis i ens alliberem. Riem i ho celebrem. Hem fet net.

I jo recordo

Recordo el transcórrer del temps cercant xicres que em feien sentir gaudi. Sopars entre bells amics. Minuts de silenci. Viatges amb bitllet de tornada. Hores de contemplació als peus de l'espigó. Però encara no he trobat el valor que necessito per llançar-ho tot, i quedar-me nu davant dels teus ulls, el cor en carn viva, i deixar-me amarar de sentiments colpidors que omplin els meus buits.

 

L'amor que no m'espanta

Misteriosament feliç, Joan Margarit (1938-2021)

Lluny de l'amor ferotge de l'origen,

lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,

l'amor que ara em consola no té urgències.

Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.

Estimar és descobrir alguna promesa de repetició que tranquil·litza.

El rodamon

Petit tractat sobre la immensitat del món, Sylvain Tesson (1972)

El rodamon evita tot allò que podria enlletgir la seva vida... evita els éssers deformes, i rebutja les situacions conflictives, persuadit com està que la vilesa de l'ànima s'expressa a través de la lletjor exterior. Quan apareix el més mínim núvol que amenaça la seva estètica de vida, fuig per la tangent. Tenir només un bastó i un barret amb una ploma li permet modificar la direcció si el clima es deteriora, canviar de poble, abandonar els seus hostes i dur la seva exploració una mica més lluny fins que trobi una clariana que li faci el pes. El seu objectiu és perseguir la bellesa per tot arreu on es trobi amagada.

Amor

No els separa el temps. No existeix la distància. No necessiten dir-se. Són dues ànimes sota el mateix cel. En cada petit gest, una paraula. La brisa que t'acarona, una besada. Un poc d'ell en el teu respirar.  

La nit

Línies que dibuixen camins on anar. Traçats en totes direccions que esbudellen el llop. La nit és fosca i crida silenci, però estem enlluernats i el brogit no ens dóna treva.

 

Un bri de llum

A la terra cremada els carrers estan buits. El silenci eixordador fa tremolar els fonaments de les ànimes. Les veritats han atropellat les restes de tots els cossos, podrits, ancorats a les escuralles abans de desaparèixer. Però al final del camí...

I el temps passa

 Omar Khayyam (1048-1131)

Al aliento que pasa por tus días,

no lo dejes pasar sin alegría,

!Atento! La locura del mundo se invierte:

pasa, como tu pasar, la vida