Encara estarem vius

Camí de sirga, Jesús Moncada (1941)

Els llaüters començaven a distingir els tripulants abocats a la barqueta; eren, efectivament, l’enginyer Ponç, director d’una indústria química de Flix, i la seva dona. El matrimoni aprofitava sovint el vent de mar per enlairar-se amb el baló i remuntar l’Ebre. Quan el globus es trobava al recte de l’arbre del llaüt, van sentir la veu de l’aeronauta:
- Nelson, Nelson! ¿Em sents, pirata del dimoni?
- Sí, senyor enginyer! ¿Què hi ha?
- Us veig molt tranquils. ¿Que no ho sabeu?
- ¿Què hem de saber?
- Hem guanyat! El rei ha fotut el camp a l’estranger i acaben de proclamar la República! Visca!
- Visca! – havia corejat la tripulació del Neptú.
El vent allunyava ràpidament el globus. Encara sentiren un altre crit de victòria de l’enginyer i van veure onejar el mocador de la seva dona. Però l’Arquimedes Quintana, que tantes vegades havia proclamat la República en les nits enyorades de L’Edèn, no va adonar-se de res. Entre ell i les coses havia passat la dalla invisible de la mort.