una xicra de plaer

 

    El dia que va morir en Nils Vik,  Frode Grytten (1960) -Estàs bé, pare? -va preguntar -Sí -va respondre-. Vindrà a buscar-te algú? -Sí, ...

  El dia que va morir en Nils Vik, Frode Grytten (1960) Totes aquestes últimes vegades. El final no és mai com te l'imagines, i tanmatei...

Alguna vegada em sento sol, absort en el meu silenci. A voltes estic perdut entre converses ermes i sense sentit.  Hi ha cops que no em reco...

Fins a l'últim  branquilló, l'últim minut del dia Recollir la llum, aspirar l'aire net, agafar-mos la mà i caminar junts cap al ...

Pequeño vals, (2005), Marlango Who can tell if scent that i smell Is the same for both of us? Who can say if the colours i see Are the same ...

Es segueix veient el cor dels meus fills en el seu somriure.  La puresa que, exempte de maldat, tenen tots els infants, prou compacte i sens...

Encoixinat arran d'asfalt, els cavalls t'esperen per sortir a cor què vols. El motor brama, i el so atronador t'embolcalla fins ...

El dia és serè i ventós. El cerç ens acompanya entre els tossals, mentre escombra el desert. Ens regala unes plantofades afectuoses que espa...

I era un home feliç, fos amb les araucàries mil·lenàries.  Confiat a la seva bellesa i saviesa, es deixà anar entre les escletxes de la bosc...

Moments brillants. Plens de riures i sense complexitats. Tan simples com fugissers. Il·lusions que dilueixen l'espessor dels problemes q...

Fa dies que plou. I el cel segueix encapotat. Estic escoltant Million Dollar Baby  amb la tassa de cafè del Quasimoto, mig ajegut en el sofà...

M'agrada passejar per la ciutat en un dia gris. Deixar-me anar entre racons que canvien amb el meu sentir. Tant per descobrir. M'agr...

  Caminar, una filosofia (Frédéric Gros, 1965) Al cap i a la fi el ric és aquell a qui no li manca res. Al cínic no li cal res perquè ha tro...

 

 

 

En el camí, despullat, lliure de les càrregues que m'enfonsen, trobo recer. Aixopluc entre quatre parets, recremades pel foc que em dona...

 

  En aquella hora quan sé que el sol acarona els meus peus. Satisfeta del què m'està passant, em capbusso en les històries plenes de fan...

El foc crema les paraules fins a fer-se cendres. Els riures, lleugers, s'esvaeixen amb el fum. El Temps ens recordarà aquests dies per f...

En el silenci i la pau. L'escalfor de la pedra seca contra l'espatlla. Arrecerats del cerç i pensaments eixordadors.  

Caminar, una filosofía (Frédéric Gros, 1965) Llavors, la llibertat és una mossegada de pa, un glop d'aigua fresca, un paisatge obert.  

 

 

 

I unes pintes de Paulaner  

I que la gent l'esperi

  Xicra aportada per Jordi- Elena

O dos. Sense preocupar-me del temps.  

El viajero y sus sueños, Jaume Bartolí El viajero se siente libre de toda atadura ya que nadie le conoce ni ante nadie ha de responder de su...

Más de un siglo se alarga el día,  Chinguz Aitmátov (1928-2008) Y a los lados del ferrocarril se situaban, en estos parajes, enormes extensi...

 

 

  Suposo que m'agrada tant el no-res perquè ja ho he tingut tot, amb tu i amb el papa

De saber que són fills meus. Per tot el què fan. Pels seus desitjos, per les seves misèries i frustracions, pels seus èxits i fites assolide...

Més que el què fas o ets, el què sents.  

 

 

Xicra aportada per Nena  

... i la insignificança de l'Home. Xicra aportada per Oriol  

Más de un siglo se alarga el día,  Chinguz Aitmátov (1928-2008) Del agua el sabor fresco siente el caballo fogoso, cuando baja al río que co...

  Quan encara tot és possible, sense fre i sense por al fracàs, et llences al regne de la plena llibertat deshabitada.

 

 

  Más de un siglo se alarga el día,  Chinguz Aitmátov (1928-2008) - Ajá, es otra idea. Alrededor nadie ni nada -con los ojos entornados, cal...

 

Aquelles que transpiren l'anhel p er un món diferent. Més salvatge i primitiu. Espontani, lluny de qualsevol raó que justifiqui res. Per...

Más de un siglo se alarga el día, Chinguz Aitmátov (1928-2008) Y como más tarde comprendió Ediguéi, a solas con el silencio sarozeko únicame...

Estic esgotat de les queixes: de les dels demés i de les que vull vomitar però no sé com fer sense ferir. Aquest posat estoic em té empreson...

La pluja fina amoixa les flors. Llàgrimes suspeses reflectint els colors. La primavera mandreja, a  punt d'esclatar. Els meus ulls et mi...

Idriss, la joven de Bujará (Hermínia Mas, 1960) Cuando era pequeña, me enseñaste que en esta vida podemos perderlo todo: las joyas que hemos...

A la feina ningú recordarà quins projectes vas fer. En el club no sabran quins eren els teus temps en els 400m o en els 1500m. Els teus veïn...