una xicra de plaer

 

 

I unes pintes de Paulaner  

I que la gent l'esperi

  Xicra aportada per Jordi- Elena

O dos. Sense preocupar-me del temps.  

El viajero y sus sueños, Jaume Bartolí El viajero se siente libre de toda atadura ya que nadie le conoce ni ante nadie ha de responder de su...

Más de un siglo se alarga el día,  Chinguz Aitmátov (1928-2008) Y a los lados del ferrocarril se situaban, en estos parajes, enormes extensi...

 

 

  Suposo que m'agrada tant el no-res perquè ja ho he tingut tot, amb tu i amb el papa

De saber que són fills meus. Per tot el què fan. Pels seus desitjos, per les seves misèries i frustracions, pels seus èxits i fites assolide...

Més que el què fas o ets, el què sents.  

 

 

Xicra aportada per Nena  

... i la insignificança de l'Home. Xicra aportada per Oriol  

Más de un siglo se alarga el día,  Chinguz Aitmátov (1928-2008) Del agua el sabor fresco siente el caballo fogoso, cuando baja al río que co...

  Quan encara tot és possible, sense fre i sense por al fracàs, et llences al regne de la plena llibertat deshabitada.

 

 

  Más de un siglo se alarga el día,  Chinguz Aitmátov (1928-2008) - Ajá, es otra idea. Alrededor nadie ni nada -con los ojos entornados, cal...

 

Aquelles que transpiren l'anhel p er un món diferent. Més salvatge i primitiu. Espontani, lluny de qualsevol raó que justifiqui res. Per...

Más de un siglo se alarga el día, Chinguz Aitmátov (1928-2008) Y como más tarde comprendió Ediguéi, a solas con el silencio sarozeko únicame...

Estic esgotat de les queixes: de les dels demés i de les que vull vomitar però no sé com fer sense ferir. Aquest posat estoic em té empreson...

La pluja fina amoixa les flors. Llàgrimes suspeses reflectint els colors. La primavera mandreja, a  punt d'esclatar. Els meus ulls et mi...

Idriss, la joven de Bujará (Hermínia Mas, 1960) Cuando era pequeña, me enseñaste que en esta vida podemos perderlo todo: las joyas que hemos...

A la feina ningú recordarà quins projectes vas fer. En el club no sabran quins eren els teus temps en els 400m o en els 1500m. Els teus veïn...

L'alegria que  sento quan estic amb vosaltres. La tranquil·litat de saber de l'existència d'un bon futur.  Les vostres inseguret...

El moment precís. El  lloc exacte. El silenci que necessites. Les paraules justes i acertades. Els estels que perforen la nit. El color que ...

Mirant a la mama, en els seus ulls veiem al papa i com escolten les converses dels nostres cors, agermanats, en silenci i sense condicions: ...

Els contrabandistes de llibres de Darayya, autora  Delphine Minoui Ni la guerra ens humanitza. Ni la misèria és capaç d'extirpar-nos els...

  Muerte en Persia, Annemarie Schwarzenbach (1908-1942)  ¿Recuerdas las horas de nuestra paz imperturbable, las horas que a solas pasamos en...

La Roda, (1990) Els anys passen amb la por de perdre's en la memòria. Necessitats d'un record que ens torni el què vam ser.

  Oniria e Insomnia, Love of Lesbian (2012) Oniria encuentra a Insomnia Los dos conectan bien Quizás en otra vida Fueron un mismo ser

 

Xicra aportada per Almudena  

...en la cantonada assolellada de l'Eixample  

Giacomo Puccini, composició i estrena 1904

 

Contes estranys del pavelló dels lleures,  Pu Songling (1640-1715) La vida dels humans és curta i passatgera com la llum del sol que reneix ...

 

Peter Farrelly, 1994  

  Contes estranys del pavelló dels lleures, Pu Songling (1640-1715) ¿Per què comprar terres fèrtils, si, als llibres, hi pots trobar milers ...

No em calen camins, ni on anar. Només un peu davant de l'altre. Res més.   

  Elogio del caminar, David Le Breton (1953) ¿Qué importa el resultado? Lo que cuenta es el camino recorrido. No se hace un viaje; el viaje ...

Converses en silenci. Petites estones que omplen els buits que deixem entre grans projectes.  

Michel Vieuchange (1904-1930), Esmara, Diarios de viaje   En los días agradables, este cuerpo frágil -nuestra riqueza- nos mantiene ocupados...

Em lliuro al temps sense oferir resistència. Estic cansat. El pit em pesa. Em deixo arrossegar per una mar que no em portarà molt lluny. Rem...

Un llibre que només m'acompanya. Assaborir cada glop en una copa de cervesa de blat. I sentir el cos buit i net després d'un entrena...

  Sentia la terra en els peus. El cruiximent del camí al meu pas. Desitjava que les forces no m'abandonessin per seguir corrent entre ca...

  Què queda de les safates d'arròs? De les flamarades en la paella del llom? Dels partits de futbol amb les bombones de butà fent de por...

Encara hi ha vegades que em preocupa com em veu la gent, i potser sóc un posat. De tant en tant, però, em recorden qui sóc en realitat... i ...

Elogio del caminar, David Le Breton (1953) Recurrir al bosque, a las rutas o a los senderos, no nos exime de nuestra responsabilidad, cada v...

 

Quan la bellesa arriba a l'ànima, forja un record que ni el temps esborra. I aquest moment serà nostre.  

Assegut en l'arena i els ulls perduts en l'horitzó.  Tantes pigues escampades en la meva pell, com desitjos que me plenen la ment.  ...

I com una esponja em deixo xopar de vosaltres i de tota l'energia que un dia vaig tenir