La ciutat cansada, Pere Calders (1912-1994)
La tendresa del seu miratge no la deixa, la va seguint per tota la casa. D’esma, regira un armari i en treu retalls de tela, que s’emprova ajustant-se’ls al cos. De sobte s’adona –com si un oreig de nit obrís una finestra- que necessita ancorar la seva melangia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario