Solitud

Solitud, Víctor Català (1869-1966)

-Ah! Les viles, les viles...! Que en fan de mal, al món! Cataus de pesta i de dolenteria... M’estimi més un roc de la muntanya que tot aquei sementer de cases... Sense les viles cauria pas tant d’animeta a l’infern, ni viurien pas amb tant desessossec les familis... Mai m’hi som atrapat bé en aqueies estreteses, i sempre que hi vai, hi badi cercant el cel, com una oveia boja.