lunes, 27 de septiembre de 2010

Escultor del mar















En un desert, lluny dels raig del sol i cobert pel negre nit, hi habitava un home de mil colors perdut i sense rumb. Vivia contemplant el buit que l’envoltava. Un dia sentí unes veus: era la crida del mar. Li va oferir aventura, projectes i il·lusions. Tan sols havia de tancar els ulls i deixar-se endur. Es lliurà confiat als braços de les seves voluntats per començar un llarg viatge sense retorn, entre somnis i esperances, sense saber encara on aniria ni què faria. No coneixia la por ni la temença, la solitud li ho va ensenyar. Amb el pas dels anys, dies braus i tranquils, temporals i escames daurades, només la immensitat i l’infinit li despertaren curiositat.
- Tens límits? – li preguntà finalment.
- On les ones es cargolen i brillen amb el sol. On beso els peus del que camina, cercant restes de pluja entre sorra fina. És allà on anirem. Hi cercaràs el teu destí – li respongué el mar.
I el dugué perquè s’hi quedés, tot cavalcant sobre les seves espatlles, entre rínxols d’escuma blanca.
Agraït al nou germà, l’home dels mil colors, gaudeix al sol de quin és el seu principi i final. Esculpint regals per al mar. I fou així com trobà la seva estrella, molt propera a la felicitat.

viernes, 17 de septiembre de 2010

Viatjar entre els estels

La Vanguardia 100917. Nassim Haramein (1962)














En el artículo más reciente que he publicado, "El protón de Schwarzschild", explico cómo el protón, a través de su miniagujero negro, extrae energía del vacío para producir su masa, y lo que irradia es electromagnetismo. Es decir, que la fuente de la materia atómica es el vacío. Eso significa que tenemos la base para la creación.
Eso es mucho decir...
Conocer la estructura geométrica del vacío nos permitiría obtener energía del vacío cuando todavía no se ha convertido en materia. ¡Infinita cantidad de energía!, que nos permitiría incluso crear materia y viajar a través de las estrellas.

viernes, 10 de septiembre de 2010

Alguien voló sobre el nido del cuco (1975)











Jo camino entre núvols i tinc quatre amos que em vigilen. Un em diu una cosa, l’altre me l’ha repeteix. I així fins a quatre. Piu, piu. Nic, nac.
Quatre persones, quatre versions, una feina. Ooooooh.
El teclat no funciona, no queda paper, no tinc servidor. Ding, dong.
Un parla malament d’aquell. Aquell parla malament de l’un. I el gat pentina. Click, clack.
Jo caço mosques. No tens feina. No et mereixes el sou. Uiiiii!.
No et portaré mai més la contrària. Tens raó en tot. Un, dos, tres: ets el millor. Un, dos, tres: ets el millor i tots t’estimem. Dingo, dango.
Dia sí, dia també. Dia sí, dia també. Jo estic boig, tu estàs boig, ell està boig. Mira, mira. Allà, allà. Nooooo. Una sageta a l’esquena. Aaaaah!. Piu, piu. Nic, nac.
La mar és plana i el cel està roig. Surt el sol. Tic-tac, tic-tac, tic-tac.

lunes, 6 de septiembre de 2010

31 nusos


Xicra aportada per Oriol