Al sol (II)

Anar al refugi de Teià

Jo sóc content

No m'agrada creure que ningú sigui bona persona només perquè ajuda als demés. Ni que l'egoïsme sigui una xacra de l'ésser humà. Molta gent desitja les mancances dels demés per oferir la seva misericòrdia. Altres només pensen en la seva felicitat, però és així com, sense pensar-hi, fan feliços als del seu voltant. Són dos quarts de set del matí i no puc dormir. El cap em barrina sense parar. Ja ho he fet. He marxat. He canviat de feina. Estaré amb qui vull estar. Reservaré el meu temps a ells, a la meva felicitat.
Agafo la taula i el neoprè. Carrego el cotxe. iCat fm de fons i la pluja sobre el vidre. Recorro les carreteres molles i solitàries cercant restes del corrent de garbí sobre el mar. Avui està despentinat i mandrós. M'aturo a la caleta de Montgat, i amb les mans a les butxaques vaig d'espigó en espigó mentre el sol es desperta encoixinat entre els núvols. Torno al cotxe. Compro el pa a Can Bautista, i ensumo l'olor a farina. Estic ple de felicitat, satisfet del que sóc i he fet.

Una partida de Monopoly

Final de trajecte

Xicra aportada per Oriol

Passejar per La Conreria

Gràcies

En el fons, sempre he cregut que les coses han de desaparèixer poc a poc. Que existeix un avís per desprendre’t del que va perdent el seu ús. Segurament és un desig. Vull tenir temps per decidir què fer-ne o no, i quan. Vull tenir temps per acomiadar-me, en el moment que em vagi bé, del què marxa d’aquest món. Una idea, un sentiment, un projecte, un objecte. També passa amb les persones que aprecies i estimes. Gent plena d’energia, que transmet ganes de viure. No creus que puguin marxar sense avisar. De cop. Però les menys considerades amb els demés ho fan. I t’enfades, amb ell i... amb tú. Perquè no has estat capaç de renunciar a... què? És un tòpic, però també és cert: no tenim tant temps com ens pensem, com per anar desaprofitant-lo. No esperis a demà. Fes-ho. Ves-te’n, truca’l, demana-li perdó, compra-t’ho, digues-li, dóna-li un petó, abraça-la. De veritat, fes-ho. Perquè un dia ja serà tard.