Sortir-se de la fila

Un dinar a l'Ocata

Una parada en el camí de Ronda

Habitació 109

Viaje con nosotros

Salvatge

És possible que s'allunyi de mi. Ja no hi ha tanques que limitin la seva doma. Necessita córrer, al galop, desmesuradament. Travessar camps de flors, arribar al cim i passejar per la carena. Baixarà a la vall amb el cor alegre, i ens explicarà tot el que ha vist. Tornarà a marxar, sense sella ni morrió. Per sentir el vent i el cant dels ocells. Amarar-se de la pluja de la tardor més acolorida i assecar-se al sol. Em cridarà des del pic més alt mentre travessa núvols i boirines. Petjarà la rosada del matí i desplegarà les ales mentre admirem el seu vol, esperant la seva tornada. Tindrem preparada la bala de palla i la galleda d'aigua. Curaré les seves ferides, la raspallaré i la deixaré brillant com els estels que ens explica ha vist. I marxarà, perquè encara no els ha tocat.