Sant Mateu nevat

El silenci esmorteït. El rebrec del gel mentre es fon. Les primeres petjades. Alguns rastres. Un pit-roig i el seu niu. Solitud. Jo. Plaer. Tranquil·litat. Ningú. Sentir. Recordar per a no oblidar. Respirar. No hi ha camins, però la muntanya no s'oblida de deixar-nos fites en totes les cruïlles. Escultures blanques en cada vessant. M’aturo perquè torni a aparèixer el so de l’aire entre branques vestides de neu. I el mar als meus peus, acariciant el litoral, pacient, esperant el seu dia.