Què recordareu de mi?

Tothom s’asseu. I des de l’altar comença a parlar. Dirigint-se al seu públic, s’esforça perquè el discurs sigui únic i personal, diferent als centenars ja pronunciats en els darrers anys, en les mateixes condicions. No deixa de ser un professional, al servei de la comunitat. Un comercial que en fa de l’amor al proïsme el seu millor producte. Ofereix unes receptes miraculoses que donen ple sentit a la nostra existència. Un discurs que et proporciona seguretat i protecció davant les inclemències espirituals.

Però avui ha fet una pregunta, què recordeu de la Roser? La seva resposta és el meu camí, la meva lluita per ser cada dia millor. I al final serà el que quedarà de tots nosaltres quan el nostre cos s’hagi convertit en pols.