Si ens preguntes, et direm on vam estar la
setmana passada, el dia que la lluna era plena. Passejant entre ceps endreçats,
pàmpols verds i ataronjats, i raïms penjats esperant de ser collits. Entre
vinyes i silenci. La ciutat de fons i agradable companyia. Una taula, un parell
de cadires i el temps. D’espera, tranquil·la i serena. Entre converses i
rialles, alguna carícia i altra mirada de complicitat. Perquè al final aparegui
desapercebuda, per darrera els pins, rosada, forta i lluminosa, per reflectir-se
en la mar no gaire llunyana, per acompanyar-te durant la vetllada.
El dia que hi vagis, recorda quedar-te
descalç, remenar la terra entre els dits dels peus, percebre la textura i
deixar-te amarar per la seva força.
No hay comentarios:
Publicar un comentario