Des de Mauritània/ xicra aportada per E. Solé

La primera sensació al arribar al desert, es la calor que t’ofega i l’aire que respires et crema per dins, es un mar de foc erm.

 

Es amb el temps, que descobreixes que el desert es tan meravellós com el mar. En lloc de aigua freda tenim sorra calenta, enlloc d’onades tenim les dunes i els ergs, les petites illes paradisíaques, al desert son els oasis, frescos i humits. I deixa de ser un paratge sense res que oferir, per ser una meravella plena de misteris.

Alces la vista i veus, i malgrat la calor veus el mar, al atansar-te comproves que no es aigua el que veus, sembla neu!!! No pot ser, es un miratge!!! Ens atansem mes i arribem a una capa blanca que arriba fins al horitzó. Baixes del cotxe i la capa blanca es trenca com el gel, amb el mateix soroll, i descobreixes que es sal.... un mar de sal, blanca com la neu.