La meva cosina m'estima. La meva tia m'estima. Els meus amics m'estimen. Els meus germans m'estimen. Tothom m'estima. L'hivern s'acaba i la primavera ja treu el nas. De fet, com cada any, tenim nous brots i el naixement de més bellesa. Avui em sento com una roca enmig del riu, forta i ferma com cap altra. Per això m'agrada el temps i veure com passa. Perquè m'emmotlle i em dóna forma. Perquè m'esculpeix i em treu les arestes més cantelludes. L'any que ve seré més persona, igual que tornarà a florir el presseguer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario