Sant Jordi

La meva vida està canviant

Ahir vaig anar a sopar amb els nens. Va ser la primera vegada des de la separació. I després de vint anys amb la Tedesca, vaig decidir que per fi havia arribat el moment d'acceptar el canvi de vida: "Que sigui una Vaporetto!". 
La meva vida, va agafant forma.

Un mica de matí a la feina

- Ieeeeep! Bon diiiiiiiiia.

- Ja has canviat l'aigua del peix?

- Heu encès l'ordinador de la jefa?

- Ahir et va trucar per donar-te la domiciliació...

- Com va quedar el Barça?

- A què jugava?

- L'anada de quarts de final de la Champions, de futbol.

- Holaaaaaaa, nenes. I nen.

- Hola guapes.

- Avui anem iguals!

- 0-0

- És que els de laboral som els millors.

- Que te crees tú eso, monada.

- Ja no queden xuxes...

- Si han empatat, qui ha guanyat el partit? 

- S'eliminen els dos equips?

- No, vol dir que cadascú té un punt.

- Así os va la operación biquini. Gordis, que sois unas gordis.

- Anda. Vete para arriba que estás más guapa.
- Ara surto. Un moment.
- Riiiiiing, riiiiiinng, riiiiiing, riiiiiing,...
- La porta.
- Riiiiiing, riiiiiinng, riiiiiing, riiiiiing,...

- Shhhhhhhh, que viene, que viene,...

- Cállate, enchufao.

- Eso: a picar facturas

- Riiiiiing, riiiiiinng, riiiiiing, riiiiiing,...

- Deixa que soni. Són els de dalt.

- A veure si agafem el telèfon. 

- Et toca a tu.

Són 6

El temps des d'una finestra

No vull oblidar tot el que veig. No tinc temps de tancar els ulls. Aprofitaré la llum del dia per veure, veure. Nens portant llenya damunt el cap, una família caminant les vies, una parella pescant amb una xarxa aguantada per unes canyes de bambú, dues noies uniformades amb una flor vermella darrera l'orella, ramats de vaques jeperudes, tot de barques damunt els prats esperant la crescuda dels rius, continuen havent-hi gossos mig endormiscats,... tot marxant el sol, i amb ell desapareixen els sharis de tants colors que esquitxen els camps de la Índia.

De camí

El paissatge va canviant amb els quilòmetres. Dels arrossars i flors del delta, passem a arbres de copes enormes, rius plens de búfals. Excrements de vaca al sol, gent caminant amb la rectitud que els obliga quan porten res al cap, nens a l'escola en bicicleta, ponts de dimensions de déus, més gent apilotonada en els passos a nivell. Fumeres fosques de xemeneies en mig d'enlloc, on grans fàbriques. Arbres de flors vermelles. Temples puntejant el territori. Camins de terra que no saps d'on venen, on van i qui els ha dibuixat...

Kolkata

M'he despertat a les sis just per veure els començaments del mercat. Encara la gent arribava amb grans paquets de flors de mil colors a sobre del cap. Gent jugant a cricket en grans explanades verdes, homes i dones rentant-se en el riu, nens saltant des del ferry en marxa, les aigües carregades de flors i plantes. Aquest passeig per sobre el pont en direcció a l'estació de tren... 
No ho sabia però, aquest dia en el meu periple em servirà com una parada, una bombolla d'aire enmig del tràfec i l'ofec. Segurament escriuré, llegiré, dibuixaré, dormiré. Potser pensaré, o no. Al costat d'aquest home de Mumbai tan ben pentinat i amb el fi bigoti retallat.

Gràcies!