La mirada de Shiva y otros relatos sobre la India, Ramiro Calle (1943)
"Hay tanto que ver, amada mía, en estas tierras, que ni siquiera mi ilimitada mirada puede alcanzarlo todo". Y una sonrisa destelló en los labios de la Gran Madre
domingo, 26 de julio de 2015
domingo, 12 de julio de 2015
No woman No cry
Segurament era un moment ideal per escoltar l'apegalós Jack Johnson o l'ensucrada Colbie Caillat. Però mentre baixava la Diagonal a primera hora del matí, era Bob Marley qui m'acompanyava. I sense saber què deia sabia que tenia raó. Somiava. Em sentia molt a gust amb mi mateix i ple de llibertat. Pensava en els meus fills i en la feina que m'agrada. I vaig creure que ja em faltava menys per a no necessitar res.
Just m'arriba un WhatsApp per anar a la platja, un altre per compartir un dinar i un altre per prendre una cervesa en la millor plaça de Barcelona. Somric de plaer i per les petites xicres que em recorden el dia a dia.
Suposo que encara estic molt lluny del no res...
Along the way
In this great future,
You can't forget your past
So dry your tears, I say
