Un dia amb els cosins

Xipollejar per sobre el bassal. Veure el teu reflex quan passa el tren. Escoltar el cant d'una guitarra al final del Portal de l'Àngel. Atresorar la xapa de la Coca-Cola o ensumar la llimona de l'Sprite. Rodar sobre l'skate. Trepitjar la catifa DC. Imaginar el poder d'un dron. Hipnotitzar-te amb el refrescant moviment de les fonts. La recerca de l'heli per afinar la teva veu. Sentir el pessigolleig del bec d'un colom a la teva mà. Agafar el rem en un caiac lliscant per la mar plana. Fer castells de sorra a la vora. Tocar la boia llunyana que balla al ritme de les ones.

Em purifica i em neteja. Em desperta el nen que tots portem dintre, uns cops més adormit que altres. Els petits detalls d'una vida senzilla i simple. Quan un passeig és un passeig, sense temps i sense pressa. Quan el recorregut el mesures pel nombre de rialles. Quan la sorpresa i el descobriment t'envolten en cada passa, i acceleren el batec del teu cor. Sentir il·lusió per tot el que fas. Això és un dia amb els cosins.

Quan t'abraça la teva filla

Records

Quan miro enrere hi veig records. Dinars i sopars plens de rialles. Els nens corrent al voltant de la taula. Quan fèiem el pessebre. La migdiada en el sofà. El piano i el rellotge. La paret plena de fotografies, de Sant Martí, quan vam arribar d'Etiòpia. A Istambul. La mar brava de Cadaqués. A sota del pruner de la tía Maruja. En el zoo. Escoltar Mozart abans d'anar al Mirall. Encara sento el fred als peus quan vaig escriure. O el sol en el seu rostre després de fer l'amor. L'ombra de les cortines. La lluna acariciant el llimoner. La primera rosa. També he tingut por i m'he sentit trist. Llàgrimes i crids. Dolor i angoixa en el meu pit.

Sempre crec que la vida, en gran part, la construeixes tu, i són els records una proba del que has fet. 

Ara escric amb els ulls humits pensant en l'amor que vaig voler hi hagués entre les quatre parets . Amb els ulls humits vull creure que tots vam ser feliços en algun moment i que no oblidarem aquests records que ens faran grans persones. No oblidem... tot el camí que ens queda per recórrer. Abracem-nos a la vida amb la força que es mereix. I utilitzem de totes les bones ensenyances que ens ha mostrat tan generosa. 

Esperar a l'aeroport

Una cervesa en el terrat

La Placita

Tribut a l'amistat i a la bona gent. Companys que es troben durant tot l'any a la plaça dels Cavallitos amb una pilota. Quan surten de l'entrenament, de l'escola, després d'esmorzar, abans de sopar. Esperant algú truqui el timbre de casa. Faci fred o faci calor, només el campanar impedeix continuar jugant. Porteries improvisades entre testos o bosses de la compra, vigilant no fer trontollar la persiana del forn, la reixa dels veïns o els vidres de les caixes d'estalvis. La seva alegria i somriures irriguen les converses dels pares i els avis asseguts en els bancs, sense cap altre pretensió que els seus fills o néts aprenguin a gaudir d'aquests moments. Fins que, amarats de suor, recullen amb el que han vingut, tot marxant per diferents carrers sabent que demà hi haurà algú esperant-los amb una pilota en els peus.