A Berlín amb Kenenisa Bekele

Una pel·lícula japonesa

Avui estem sols. Podré explicar-te què he fet a classe de Dibuix, Fonaments de l'art i Filosofia. Sabràs que m'agrada caminar sola amb la meva música i sense pressa. Tinc ganes de viure un amor com el de l'Avi i la Iava. Que algú m'abraci i em digui quan bonica sóc pels seus ulls. Vull que m'expliquis què van sentir quan vaig néixer. Escoltar dels teus llavis que m'estimes. Un massatge de bona nit. Recolzar-me sobre els teus ossos cantelluts. Sortir de l'habitació quan hi ha silenci. Atipar-me de pomes vermelles. Dormir amb la finestra oberta abrigada amb l'edredó. Música suau, Mat McHugh. Una galeta de xocolata amb civada. El sofà i una pel·lícula bonica, japonesa.

Runes a Teià

Darrer capvespre

Quan desapareix el temps, miro els núvols com canvien de color.

Amb l’ànima en pau, m’acarona la brisa que juga amb el lledoner.

Sigil·losament, la lluna pren força en la calitja.

La humitat s’enganxa en la meva pell.

El capvespre cau sobre un mar que no m’arriba...

Espero avanci rosegant, implacable, la sorra...

Però, la nit es tanca i els meus peus descalços resten secs...