La força del mar

M'agrada el mar quan crida. Quan reclama atenció, aquella que provoca assistim a la seva força que només expressa de tant en tant, per endreçar l'entorn més proper. Espectacle de Déus. Quan ens recorda el petits que som. Són dies que hem d'aprofitar per reflexionar, i pensar en la pèrdua d'humilitat de l'home. Són dies grisos i encapotats, no menys bells que aquells cels absents de cap núvol i plens de sol. Són dies forts carregats d'energia per a qui la vulgui aprofitar. La dessuadora em protegeix del vent. Les mans a les butxaques. I el cap cot mirant els peus com s'enfonsen en cada passa. L'esclat de les onades, el batec del cor, el xiscle del vent. I un somriure. Estic content. Gràcies.