Tinc la sensació que s'acaba. La darrera ocasió per gaudir de cada moment. Que cada instant és una nova oportunitat per sentir-te afortunat. No sé si és la por a marxar o el plaer a viure. Però no vull deixar de col·lecionar records, ni xicres de plaer.
La setmana passada llegia que ens hem de preocupar més per SER que per FER. Segurament tenien raó.
A vegades penso que funcionem com a vasos comunicants. Que hi ha una energia que tots compartim. Que en cada abraçada, petons i carícies, flueix d'un a l'altre segons les necessitats. Fins que un dia assolim l'equilibri i la pau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario