Després de la pluja

... a mitja hora, entre un sotabosc de molsa que cobria les arrels més superficials dels arbres. El sol es ponia darrera els bedolls que vorejaven el llac, a deu metres del lloc on dormiria. El silenci era absolut, trencat per uns ànecs que xipollejaven. L'aigua estava immòbil, si no fos pel moviment dels cercles que voltaven els cignes. Havia de tallar llenya per escalfar el meu refugi. Les fulles dels arbres brillaven amb les gotes a contrallum deixant-se caure sobre la molsa. Els raigs ataronjats del sol s'escolaven entre els llargs troncs foradant la foscor del bosc. Les meves petjades eren molles. Nius entre les arrels. Nenúfars. Els cants dels ocells. I el foc dansant. Nit. Sol. Ningú m'acompanya que no estigui en els meus pensaments. I pel matí la boira flotant entre el nedar del cigne adormit. Les copes envermellides al fons. Seguia el silenci. Escoltant el silenci...