M'agraden aquestes sortides en les que tasto la solitud, la foscor, la por, perquè són honestes. Perquè és l'única forma que no entrin en contradicció els teus pensaments amb els teus fets. És impossible, en la nostra convivència del dia a dia, ser plenament conseqüent amb els nostres actes i amb els dels demés. Només quan estàs sol, quan t'apropes al no res, ets capaç de no jutjar ni a tu ni a ningú. Aquesta és la veritat.
ResponderEliminarUn dia obert de bat a bat, infinit,
i dins del meu cap, no res.
Tot és aquí, a la justa distància.