A en Dani

Em venen tantes històries al cap que no sé per on començar ni de què parlar. Podria parlar de tots els estius que vam passar a Tossa a Cal Tonet, a l’habitació 105 o dels caps de setmana a les cel·les de Montserrat amb l’Àvia, caluroses tardes a la piscina de Mar i Muntanya o partides infinites de Clicks. De tantes hores jugant en el Casino a la canasta o al dòmino. Estius a la fàbrica traient bosses i canviant gomes de gasoses abans no marxàvem corrents cap a la platja . Recordar les vacances a Platja d’Aro o el viatge a Chicago. Festes de Cap d’any, Castanyades, revetlles de Sant Joan. La sortida al Tibidabo amb el Dos Cavalls i els entrepans de dàtils tan curosament preparats per la Rosa. Dinars a Blanes. Granollers. També hem compartit la mort dels nostres pares, els divorcis, els amics, el creixement dels fills,...

Podria seguir parlant d’un llarg llistat de moments i vivències (que no cal expliquem en públic; potser després de les copes jajajajaja), però prefereixo parlar d’altres coses. D'aquelles que no es veuen ni fan soroll. D'aquelles que passen desapercebudes i són tan importants recordar de tant en tant. Aniré més enllà. Més enllà del fet de ser família, més enllà del fet de ser bons amics. Vull parlar de la confiança de saber que ens tenim l’un a l’altre per quan ens necessitem, per quan calgui. Sempre i en tot moment. Parlar de que no jutjem el què fem, perquè respectem i recolzem les decisions que sempre hem pres. Parlar de quan ens alegrem de la nostra sort. Com ara, quan veig aquesta dona que tant t’estima, i m’alegro tant per tu,... i també per ella. Perquè et té a tu i tu a ella. I veure-us als dos junts em fa molt feliç.

Segurament volia parlar d’Amor i no sabia com fer-ho.