De la follia a la pau celestial

Encara no sé què explicar. No sé com expressar el què vaig sentir. Fazerdaze i Lucky Girl amb una copa de vi m'ajudaran. 
Quan torno dels viatges em bull l'ànima. Tot es barreja sense cap ordre ni sentit. Tinc la capsa blau turquesa plena de xicres apilades caòticament. El temps ho endreça i m'ajuda a reconduir la bogeria de sentiments... però els dies passen, l'ànima ja respira tranquil·la, i encara segueixo sense saber destriar què. Recordo molta gent, moviment, llums, crits, olors, teulades daurades. Un eixam de gratacels foradant els núvols. Bicicletes i motos en totes direccions. Dracs  mil·lenaris de fusta. Parcs plens de gent respirant. Places de la mida dels déus. I més gent, riuades de gent. Molta fruita. Artistes. Fer l'amor. Les gotes de la pluja recorrent el vidre de l'habitació. Muralles serpentejant fins l'infinit. Un somriure entre la boira. Munts de ferralla. Hores de tren, de silenci i contemplació. Turons arrodonits. Nens rient. Un soldat. LLacs plens de color. El reflex d'uns núvols rosats en el riu Li. Un comiat. Roba penjant en passadissos. Flors. Estar sol, i sentir-me acompanyat. Un executiu esmorzant. Milers d'estudiants. I gent dormint a l'aeroport... esperant el següent avió, sense importar el destí.