
sábado, 28 de marzo de 2020
Ensumar cafè mòlt

viernes, 27 de marzo de 2020
Solitud (II)
To Gustav Schmaltz
30 May 1957
Carl Jung (1875-1961)
30 May 1957
Carl Jung (1875-1961)
Solitude is for me a fount of healing which makes my life worth living. Talking is often torment for me, and I need many days of silence to recover from the futility of words.
martes, 24 de marzo de 2020
Escoltar el crit
Per què no ens callem? Per què no
deixem d’enumerar teories salvadores? Escampar lliçons, judicis i consells. Estic fart
dels feministes, dels masclistes, dels animalistes, dels lluitadors per evitar el canvi
climàtic, dels que pensen en generacions futures, dels porcs que tiren el
cartró de cigarretes per la finestra del cotxe, dels que senten compassió, dels
que critiquen el sistema per aprofitar-se del sistema. Dels paràsits. Dels protocols que es generen per les excepcions. Aquella
gent que aplaudeix als sanitaris com acte d’agraïment, amb el rebost ple en
detriment del veí. Estic fart dels hipòcrites, mentiders, envejosos. Qui no és honrat. Qui no és tolerant. De la gent
que vol compartir quan només tenen menys que els altres. Els teòrics del no-res amb totes les necessitats cobertes. Tots els humans
que troben el seu Jo i redescobreixen l’Amor envoltats de núvols ensucrats,
lluny del soroll i de les mancances del dia a dia. Em reventa l'obligació que tenim a ser feliços. Em cansa la gent que a partir d’ara
aprofitarà l’abraçada amb els amics i familiars, perquè diuen que abans no ho
feien. M’esgota acceptar el meu entorn fal·laç. Em cremen els pulmons quan
penso en mi i les meves incongruències.
I amb el mar de fons, aquells
punts aïllats marxen en filera buscant no saben què, engolits per la foscor del negre nit.
domingo, 22 de marzo de 2020
sábado, 21 de marzo de 2020
miércoles, 18 de marzo de 2020
Fragilitat

En un sospir m'he quedat sol. En un instant la vida desapareix. La buidor m'amara el cor. I el pit es queda sense aire. El cap dóna voltes. La veu em tremola. Crido i ningú m'escolta. M'esmicolo en un trencadís que desapareix a la primera ventada.
Som fràgils i dependents. De la gent. De les emocions. Dels records. De les xicres.
Estic enamorat de la fugacitat, però. Lluito per apropar-me al no-res, en un camí on sóc capaç de renunciar al més preuat... amb el cos ple d'esquinçades, adolorides per les llàgrimes més salades.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)