La guerra

 Tragèdies IV- Les suplicants, Eurípides (480 a.c.- 407 a.c.)

Car l'esperança no és una cosa en què hom pugui confiar, l'esperança ha dut moltes ciutats al conflicte menant la ira a l'excés. I és que, quan la guerra és sotmesa a votació en assemblea, ningú no pensa en la seva pròpia mort, ans fa recaure aquesta dissort damunt els altres. Si en el moment de dipositar el vot la mort se'ns aparegués davant dels ulls, Grècia no hauria sucumbit mai a la follia de les armes. Sens dubte, tots els homes sabem triar, entre dues decisions -una de bona i una de dolenta-, quina és la millor, i sabem fins a quin punt és preferible la pau a la guerra.

Caminar silenciós

Fins que sents la teva respiració i el crepitar de l'impermeable. Has perdut la noció del temps. L'esforç et deixa nu enmig del seguit de carenes i cims. Una passa i després una altra. Ets vulnerable davant aquests monstres de pedra que mai et faran mal. Et lliures confiat al seus braços que malgrat ser durs i esquerps... mai et faran mal.
 

Banc de pensar

Todos nos beneficiamos de bajar el ritmo de vez en cuando. Porque las ideas crecen donde hay espacio y maduran donde hay tiempo.

Companys

Les paraules de respecte i honorabilitat, bondat i saviesa, no van acostar-se al record que jo en tenia.

Quan marxem deixarem emprentes que s'emportarà la primera brisa marina.

La memòria de la gent només guardarà sensacions. 

Amb les que es podran sentir acotxats o amb les que el temps engolirà amb avidesa la nostra existència.   

 

Una carta des de Japó

Està plovent al Japó.

Està net.

Ens va bé.

Si us plau, cuideu de la vostra salut.

Un ram de flors al meu cor, esperant el dia que ens puguem tornar a trobar.

Mentre hi hagi amor i haurà felicitat.

Sempre que miro el cel,

sento que aquest cel també està connectat amb Espanya.

Mantingueu-vos sans,

com el cel clar

 

Bons veïns

 

Un llibre i un cafè

El gust d'un cafè aspre i amarg, refredat a l'espera de les meves xarrupades. Llegir pel plaer de llegir i fer interpretacions lliures, absents d'altre sentit que no sigui el meu. Tenir pensaments que aviat oblidaré. I escriure'ls per recordar... en aquests dies no tan llunyans. 

 

Perquè em dóna la gana

Si em pregunten per què escric en català, se m’acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.

Montserrat Roig (1946-1991)

Feina ben feta

 Mahatma Gandhi: Anticolonialismo y no-violencia, Mario López Areu

... el ser humano no se mueve por dinero a la hora de esforzarse al máximo en el trabajo. Las personas solo dan lo mejor de sí mismas cuando sus afectos entran en juego. El nexo amo-sirviente no puede ser pecunario, debe ser un nexo de amor.

L'estiu

Finestres obertes de bat a bat i Hebe ha tornat a passar de llarg aquesta nit. Entre la son i la vigília.  Cascades de llums i colors. Converses acalorades. Música. Corredisses. Trons. Rialles. Crits. Explosions d'alegria. A la llum de l'alba, les fades i els follets que l'acompanyaven, han marxat a descansar a l'ombra de Zeus i Hera, qui tindran cura de les seves ferides. L'estiu serà llarg i exigent, fins i tot per a ells. Que no falti ni el nèctar ni l'ambrosia. Gaudiu-ne!

Vermell (II)

El color del foc que tot ho crema. Del foc que ens dóna abric i resguard. El desig. El ferro roent. La síndria més dolça. El sol quan desapareix. El sol quan es lleva i s'espolsa la nit dels ulls. El color de l'Almudena.

 

Nu

Aquell dia estaré sol. Arrecerat sota el cel més blau. La meva figura blanca reflectida en els arrossars, caminarà en silenci, desempallegant-se de totes les pors. Fins que no tingui res. Fins que sigui lliure.

Deures

 

Mahatma Gandhi: Anticolonialismo y no-violencia, Mario López Areu

La verdadera civilización es aquella que está hecha de una conducta que señala a la persona la senda del deber. El cumplimiento del deber y la observancia de la moralidad son términos intercambiables. El observar la moralidad es alcanzar el dominio sobre nuestra mente y nuestras pasiones.

Muhamed

El hombre en busca de sentido, Viktor Frankl (1905-1997)

Una vida activa cumple con la finalidad de brindar al hombre la posibilidad de desempeñar un trabajo que le proporciona valores creativos; una vida contemplativa también le concede la posibilidad de hallar la plenitud al experimentar la belleza, el arte o la naturaleza. Pero también atesora sentido una vida exenta de creación o contemplación, que solo admite una única capacidad de respuesta: la actitud de mantenerse erguido ante su inexorable destino.

Un brunch

Una llesca de salmó i alvocat. Un ou benedict. Un cigne en l'escuma del cafè latte extra large. I el meu fill.

La bondat

El hombre en busca de sentido, Viktor Frankl (1905-1997)

Con lo expuesto podemos concluir que hay dos razas de hombres en el mundo, solo dos: la de los hombres decentes y la de los indecentes. Ambas se mezclan en todas partes y en todas las capas sociales. Ningún grupo social se compone exclusivamente de hombres decentes o indecentes. En este sentido, ningún grupo es de "pura raza"...

El sentit de viure

El hombre en busca de sentido, Viktor Frankl (1905-1997)

El sentido de la vida es así de natural: amores, amistades, proyectos, obligaciones, ilusiones, nostalgias,..., todo aquello capaz de servir de palanca para la acción concreta y cotidiana. Y son, precisamente, esas acciones concretas y cotidianas las que completan el sentido de una vida, el día a día de una vida.

Terres de l'Ebre

 Terres de l'Ebre, Sebastià Juan Arbó (1902-1984)

Abraçà amb la mirada tota l'amplitud dels camps que s'estenien davant d'ell, i els horitzons, i el cel. Una dolça defallença li corria amb la sang per les venes i li dificultava la respiració. El cel era clar, d'un blau intens i lluminós, i la vasta clapa daurada dels arrossars s'eixamplava per tots els camps...

Bon dia

 

Sí, pare

  El dia que va morir en Nils Vik, Frode Grytten (1960)

-Estàs bé, pare? -va preguntar

-Sí -va respondre-. Vindrà a buscar-te algú?

-Sí, vindrà algú, pare

-Portes diners?

-Sí, pare

-Portes el passaport?

-Sí, pare

-Paraigua?

-Sí, pare

-Els anticonceptius?

-Sí, pare

-M'estimes?

-Sí, pare

L'última vegada

 El dia que va morir en Nils Vik, Frode Grytten (1960)

Totes aquestes últimes vegades. El final no és mai com te l'imagines, i tanmateix ho és tot, oi? Hi ha una última vegada de posar-te la teva filla a les espatlles i carregar-la pel bosc, una última vegada de pujar pel vessant de la muntanya mirant el paisatge que et pertany, una última vegada d'anar a la botiga per comprar pa, llet i mantega. Un últim estiu, un últim bany. Ell havia surat d'esquena a l'agost, mirant un cel blau i uns núvols blancs que algú havia dibuixat amb guix. Havia segut a les roques calentes, havia tancat els ulls i havia escoltat el xipolleig tranquil del fiord.    

Entre flors

Alguna vegada em sento sol, absort en el meu silenci.

A voltes estic perdut entre converses ermes i sense sentit. 

Hi ha cops que no em reconec, atordit enmig de tanta bellesa.

Però sempre us tinc a vosaltres.

 

Un passeig per Gallecs

Fins a l'últim  branquilló,
l'últim minut del dia
Recollir la llum,
aspirar l'aire net,
agafar-mos la mà
i caminar junts
cap al meu branquilló.
Fins a l'últim minut del dia
quan la llum se'n va 

i refresca l'aire

Xicra aportada per Almudena

Bella melangia

Pequeño vals, (2005), Marlango

Who can tell if scent that i smell

Is the same for both of us?

Who can say if the colours i see

Are the same for you and me?

Your steps drawn the milkyway

I see stars glowing in your footsteps

Round and round

And a round building a milkyway for me

Any nou xinès a Barcelona

Es segueix veient el cor dels meus fills en el seu somriure. 

La puresa que, exempte de maldat, tenen tots els infants, prou compacte i sense porus, impermeable a la brutícia que s'esforça en contaminar-nos.

I en un esclat de joia s'allibera bruscament la seva energia, vaporitzant tot el que hi hagi al seu voltant.

Un matí en el circuit

Encoixinat arran d'asfalt, els cavalls t'esperen per sortir a cor què vols. El motor brama, i el so atronador t'embolcalla fins que tornes a respirar. Instants efímers que et seran eterns, faran aparèixer aquella llum que il·luminarà el teu rostre fins al final dels dies.

 

Tozal de la Cobeta

El dia és serè i ventós. El cerç ens acompanya entre els tossals, mentre escombra el desert. Ens regala unes plantofades afectuoses que espanten els mals esperits i poleixen les arestes més cantalludes. Estic enamorat del buit, al teu costat.  

 

Parc Nacional de Villarrica

I era un home feliç, fos amb les araucàries mil·lenàries. 

Confiat a la seva bellesa i saviesa, es deixà anar entre les escletxes de la boscúria, camí a Ítaca 

A en Jordi

Fàcil

Moments brillants. Plens de riures i sense complexitats. Tan simples com fugissers. Il·lusions que dilueixen l'espessor dels problemes que un dia s'escorreran claveguera avall.  

 

Oblidar

Fa dies que plou. I el cel segueix encapotat. Estic escoltant Million Dollar Baby amb la tassa de cafè del Quasimoto, mig ajegut en el sofà, esperant l'arribada de la mallerenga. Els fantasmes de la mentida i l'engany m'apareixen amb la melangia. El pit oprimit resguarda l'ànima, sempre tendra i vulnerable. Vull oblidar, però no puc. 

Com un ocell a les mans d'un infant,  
tan insegura  com un ocell de niu a les mans d'un infant,  
la meva veu a les vostres mans. 

Miquel Martí i Pol (1929-2003)

Barcelona grisa

M'agrada passejar per la ciutat en un dia gris. Deixar-me anar entre racons que canvien amb el meu sentir. Tant per descobrir. M'agrada la ciutat vella i usada. Trepitjada per tantes històries. Cops bruta i desendreçada. Sempre amable i acollidora.

Útil o necessari

 Caminar, una filosofia (Frédéric Gros, 1965)

Al cap i a la fi el ric és aquell a qui no li manca res. Al cínic no li cal res perquè ha trobat el plaer del necessari: la terra per descansar, allò que va trobant per menjar durant el seu vagabundejar, el cel estelat que li fa de sostre, les fonts per desassedegar-s'hi. El necessari fa aparèixer de sobte el món sencer dels objectes culturals com accessoris, alienants, inoportuns, empobridors.

Els meus patges

 

Una volta pel Barri de la Ribera

Una paella a la Masia

 

Reflexos cap a la feina

 

Foc

En el camí, despullat, lliure de les càrregues que m'enfonsen, trobo recer. Aixopluc entre quatre parets, recremades pel foc que em donarà escalf, i el mar d'estels que engalanen la nit.

Vermut d'autors

 

Una estanteria a la meva filla

 

En aquella hora quan sé que el sol acarona els meus peus. Satisfeta del què m'està passant, em capbusso en les històries plenes de fantasia, il·lusions i somnis que tinc emmagatzemades en la meva estanteria de pi.

Una costellada a Maldà

El foc crema les paraules fins a fer-se cendres.

Els riures, lleugers, s'esvaeixen amb el fum.

El Temps ens recordarà aquests dies per fer-nos companyia quan la solitud ens abraci.

 

Al sol

En el silenci i la pau. L'escalfor de la pedra seca contra l'espatlla. Arrecerats del cerç i pensaments eixordadors.

 

Un got de vi entre oliveres

Caminar, una filosofía (Frédéric Gros, 1965)

Llavors, la llibertat és una mossegada de pa, un glop d'aigua fresca, un paisatge obert.
 

Una visita guiada en el Picasso

 

Olor a mandarina

 

Unes sessions amb una Montjuich

 

Un Michael Collins

I unes pintes de Paulaner

 

Una festa a casa

I que la gent l'esperi

Una paella de rovellons

 

Xicra aportada per Jordi- Elena

Un cafè a l'espigó

O dos. Sense preocupar-me del temps.

 

El viatger

El viajero y sus sueños, Jaume Bartolí

El viajero se siente libre de toda atadura ya que nadie le conoce ni ante nadie ha de responder de sus actos, libre entre los hombres que lo rodean porque sabe que está allí por su voluntad y, a diferencia de los demás, puede huir, pues tiene el privilegio de una casa lejana que le espera.

El tren

Más de un siglo se alarga el día, Chinguz Aitmátov (1928-2008)

Y a los lados del ferrocarril se situaban, en estos parajes, enormes extensiones desiertas: Sary-Ozeki, las tierras Medias de las estepas amarillas.

 

Hospitalitat

 

Alegria

 

80 anys

 

Suposo que m'agrada tant el no-res perquè ja ho he tingut tot, amb tu i amb el papa

Orgull de pare

De saber que són fills meus. Per tot el què fan. Pels seus desitjos, per les seves misèries i frustracions, pels seus èxits i fites assolides. Pels seus projectes i inquietuds. Pels seus problemes i les seves alegries. Pel que són.

 

Volar en el paradís

Més que el què fas o ets, el què sents.