Estirat a la catifa, sobre els dibuixos hipnòtics que fan volar la meva imaginació. El sostre és blanc. Una petita esquerda voreja el peu de la bombeta que hi penja. I Yellow Brick Road, d'Angus&Julia Stone, de fons. El taulell d'escacs treu el cap per l'estanteria... no recordo com es juga... tampoc sé per què estic tombat a terra... la música és dolça i m'acompanya.
Un dia quan miri el mirall no reconeixeré a qui veig davant... em fugiran del cap les adreces, els telèfons, els noms, les cares, les històries, ells, tu,..., però sé que les meves cames no oblidaran la sensació del moviment en córrer. Aquelles passes són tan llargues i belles com et puguis imaginar. Els genolls, ben amunt, bescanviats amb els braços, empenyent el cos estropellat. Les respiracions són intenses. Inspires i expires fins buidar els pulmons. Els pistons i les bieles treballant a bon ritme. La locomotora treu fum. I jo segueixo donant voltes a la pista, tan ràpid com puc, amb els ulls tancats escoltant el meu cos.
