Un costat de l'Islam

Després de dessalar el cos exhaust, em ve de gust un bon cafè amarg i sense sucre, reposar mirant més enllà dels vidres bruts de fang i un llibre que em faci viatjar a terres llunyanes.

Negro sobre negro, Ana Mª Briongos (Barcelona,1946)

"Cuántas veces disfrutaremos de este lado suave, recogido, austero y respetuoso de Irán, donde el tiempo discurre como una cortina de agua fresca, donde las escasas sombras son por ello más acogedoras, los frutos de los oasis del desierto más dulces y los mosaicos finamente trabajados entre ruinas de adobe doblemente relucientes. Es la faceta del islam, la que no sale en los periódicos, la silenciosa, la de los hombres y mujeres de buena voluntad."

Nit

Segueix existint el silenci. Aquell que m'acosta al so del mar que s'arrossega fins a la vora. Al tren que travessa el camí de llum. Al campanar que dringueja a la nit més clara. A les corredisses de la plaça, abans d'entrar a casa. 
Les ombres de les nits de lluna em transmeten molta pau. I en sóc conscient.

M'agraden les nits que em regalen moments de solitud. Nits llargues, en les que el cos llangueix, esgotat. Mentre l'ànima dansa al seu aire sense fre, extraient sentiments que només apareixen en la serenor més absoluta.