M'agrada saber que encara puc plorar quan surto d'una llibreria. Només per pensar en els molts viatges que queden per fer. Tristesa. Per enyorança. Em fa pensar que encara no m'arrossego ni em deixo portar per la misèria que tant s'esforça en enfonsar-nos en el negre més obscur. Sento!. Una barreja de dolor i alegria. El dolor per la pèrdua. L'alegria per adonar-me que percebo l'amor... al viatge.
I segueixo plorant perquè els meus fills tornin a omplir d'eufòria tants racons del món per descobrir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario