No pagaria per una entrada de
La Traviata. Ni per una taula de surf Montjuich. No pagaria una hipoteca que m'esclavitzés la resta dels meus dies. Ni em compraria un cotxe més enllà de ser un utilitari. No pagaria per una safata de Joselito. Ni per una escultura d'en Rodin. No vull fer grans viatges a terres llunyanes. Ni omplir un cabàs d'amor cada cop que em miren els meus fills. Però m'encantaria notar com acaricia la seda a la meva pell. Sentir-me atractiu per només deixar que m'embolcalli una peça de roba. Assaborir el silenci en una tenda de Passeig de Gràcia. Creure en la meva exclusivitat. Personalització del tracte. Lluny d'aglomeracions i músiques tendencioses.
Tot és qüestió de preferències.
