Tot és confús. La barreja de sentiments. Una pila de records escampats entre caixes plenes de pols que es van tancant amb el pas del temps. Tinc la sensació que hi ha un buit en els darrers anys. M'allunyo de la gent. Percebo amb claredat les meves xicres ja consumades. I segueixo pensant en les que vindran. Cerco entre restes esmicolades. Gaudeixo del què tinc. He pensat ens els cossos absents i en el record que ens han deixat. He pensat en nosaltres i en el record que deixarem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario