domingo, 14 de marzo de 2021

Turó de l'Home

 

Es fa molt difícil escriure i riure alhora tot escoltant Coque Malla amb Ivan Ferreiro "Me dejó marchar"... però és la que la sort ha decidit. Cada cançó m'apareix  del no-res com un repte que em desperta del son més profund. 
Reflexiono i ... somric: he mossegat Azrael, he tastat el seu bes angelical, sense témer l'avenir.  
Segueixo el sol i la seva llum. Llisco sense esforç entre moments feliços compartits i tantes xicres revelades de l'absència. Del buit generem ple. Del res, tot.  
 

sábado, 13 de marzo de 2021

Camins

Camins, Sopa de Cabra (2001)


Camins que ara s'esvaeixen
camins que has de fer sol
camins vora les estrelles
camins que ja són nous 

 

LSB +49

Pocs dies recordes que et regirin els pensaments. Aïllat de l'entorn, ple d'absència.

Riuades d'amor aturant el temps. Despreocupats del món, sense prudència. 

L'amistat i la felicitat són moments, quan reculls del teu viatge cada vivència.
 

miércoles, 3 de marzo de 2021

La fàbrica de records


La primera onada a la platja de Montsolís. Fina pluja sobre la meva pell. La sorra mullada. I un somriure d’orella a orella.  

La certesa que les forces no m’abandonaran en el límit de l'esgotament. Saber que el podré avançar... i jo, només jo. Davant del precipici. Cinc metres eterns . Dècimes de segon a prop de l’infinit. Sol. Sense res ni ningú. Només les meves cames exhaustes empenyent un vell cos segur i empoderat.  

Necessitem sentir. Per seguir vius. Percebre què ens passa. Reconèixer l’entorn i quin és el nostre lloc. Patir el dolor fins l’avorriment. Gaudir de l’alegria sense contenció. Esclatar d’eufòria. Enfonsar-te en la grisor més miserable. No és la qualitat del fet més que el record que ens genera.