Quin moment tan màgic, quan apareix. Quina bellesa tan intensa del no-res. Quants sentiments afloren en la seva existència... pel seu estat tan efímer i passatger.
Xicra aportada per Júlia
lunes, 21 de junio de 2021
Gran Torino
Gran Torino (2008), Clint Eastwood (1930)
Quan tens prou força per passejar amb estil i elegància una pila d'anys plens de ferralla vol dir que estàs en ple viatge de tornada. Satisfet del què has fet i amb l'orgull de ser al cabàs. El camí que queda serà llarg i moltes són les coneixences que em queden per engolir. Vull aprendre dels que m'empenyen. De tota la gent que demana pas. Els hi vull agafar la mà amb força, donar impuls i llençar-los ben amunt, fins els estels que no he estat capaç de tocar.
jueves, 10 de junio de 2021
L'instant
Japón perdido, Alex Kerr (1952)
"Esa importancia que le confieren al "instante" es característica de la cultura japonesa en general... Los haikus tradicionales se centran en un momento mundano, como en el célebre poema de Basho: "El viejo estanque/ Una rana entra de un salto/ El sonido del agua"... Esa "cultura del instante"...
Tant que ens esforcem en generar moments de felicitat. Provocar alegria on només veiem tristor. Per què adormir-nos en la serenor quan podem esclatar de plaer. A vegades m'accelero per tenir temps de descans. I és aquesta velocitat la que no em permet destriar cada instant, cada moment, fins i tot els mundans... La que m'impedeix saber observar i desvelar els secrets que guarden les coses.
Linger
Hi ha coses que perduren. Que ni el temps és capaç de fer oblidar. Ni l'absència fer desaparèixer. Quan un sentiment tan fi i delicat es manté subtilment entre nosaltres, sense silenciar la individualitat i egoisme tan preuats, sense obstruir el creixement de cadascú. Senzillament un llast que ens aferra i equilibra davant de qualsevol tempesta per seguir navegant a plena vela.
miércoles, 2 de junio de 2021
Aturar-se
Desconec per què hi ha cops que em sento així de buit. Sense forces per seguir escrivint. Moments en els que agafo aire per no oblidar que estic aquí. El cos em reclama atenció insistent. M'aturo i no veig ni recordo res. Un desert al meu voltant fins a on arriben els crits, demanant auxili. A estones crec que és la velocitat per la que passo de forma tan sapastre trepitjant el temps i la gran quantitat de xicres que necessito per donar sentit al meu camí, el que m'impedeix gaudir de cada flor en la forma que es mereix.
... i irromp la primera claror del que queda de lluna per sobre les teulades. La nit s'escorre entre les finestres mal tancades i el cansament dolç i esmorteït, que tan m'agrada, m'abraça, per fi. Escoltaré una mica més "The Lumineers - Full Performance (Live on KEXP)" mentre em rento les dents i aniré a dormir.