Sense alterar el seu semblant, les roques arrugades resten sobre el mar, mirant com els núvols passen i canvien de color. Esperant la nostra arribada, acullen només amants sense càrregues feixugues. Alliberats de qualsevol llast. I arrecerats en els seus braços es lliuren al plaer que tan sols es pot tastar a la llunyana Arcàdia. Nets i alleugerits tornen plens de buit a la seva llar. Un dia serà la nostra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario