Arrugues i taques. Pel blanc. I una mirada que s'endinsa en els amagatalls més recòndits del teu esperit. Deixa que el silenci recorri lliurement entre els camins del laberint, encara que només sigui per amansir la fera. En la serenor sent el vent i com les darreres fulles de l'hivern crepiten en el teu vagar. No trobaràs respostes, però. Lliura't al Temps sense por i confia en la seva sapiència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario