James Joyce

She weeps over Rahoon (1913), James Joyce (1882-1941)


Rain on Rahoon falls softly, softly falling,
where my dark lover lies.
Sad is his voice that calls me, sadly calling,
At grey moonrise.
Love, hear thou
How soft, how sad his voice is ever calling,
Ever unanswered and the dark rain falling,
Then as now.
Dark too our hearts, O love, shall lie and cold
As his sad heart has lain
Under the moongrey nettles, the black mould
And muttering rain.

Un Jamboree

M'agrada veure el moviment accelerat dels dits fent tremolar les cordes, i com balla enamorat amb el contrabaix. Les mans llisquen per sobre de les tecles, acariciant-les en cada petita petjada. Com els peus juguen amb els pedals, les varetes repiquen de plat en plat, i volten d'un tom a l'altre. Aparentment discordants, expressen sentiments en tots els gests i cadascun dels sons. I així els llencen a la improvisació fonent-se en una poesia per a les meves oïdes.    

No més

Adiós a Mongolia, (Zigor Aldama, 1980)

Hoy es el día que un santón ha indicado como el más propicio para realizar el primer corte de pelo, un ritual que se lleva a cabo cuando las niñas alcanzan los cuatro años, uno más que los niños. Muestra atávica de la dureza del nomadismo, esta ceremonia celebra que la chica haya sobrevivido a la etapa más delicada de su vida.

El ritual es siempre el mismo: el familiar que llega le toca con cariño la parte izquierda de la cabeza y le susurra al oído un pequeño discurso. En general, le desean suerte en la vida y le piden que sea buena persona.

Wanderer

 Petit tractat sobre la immensitat del món, Sylvain Tesson (1972)

El jove poeta que només pot apaivagar la flama del seu foc interior en la pols dels camins serà anomenat pels seus amics el Wanderer, mot alemany que costa de traduir a altres llengües. Seria una combinació entre el viatger clàssic a la recerca de les meravelles del món i l'errant lliure de tot límit. Sovint, quan faig els meus camins, penso en la figura del Wanderer.