El cor em plora, tot i que les llàgrimes d'enuig encara deixen entreveure el foc que duc dintre.
El cos crida les paraules que no ha sabut trobar la meva ment. En el camí, m'aturo i vetllo per les seves vergassades.
Agafo de la mà el temps, no fugi. I recordo tot el què sóc, abans no m'oblidi.
Ets mar i ets terra, cel clar i ple d'estrelles. Ets amor.
ResponderEliminar