Amb temps de fer tot el que tens ganes de fer. Sense despertador ni rellotge que em recordi el quan. Ser capaç de sortir de l'aigua sense cobdícia, en una gran onada de la que encara recordes el recorregut. Córrer per la platja, amb tantes ganes com tens de sentir-te ràpid i fort, i absent de dolor. Una dutxa amb Moussel, i Heno de Pravia a dojo per sobre el teu cos. Un plat de pasta amb anxoves i formatge parmesà. Dos ous crus. Una copa de cava. I una poma. Avui el dia és fresc i sembla que el vent a netejat la boira que ens voltava pel cap. Una migdiada i els llençols nets. Potser farem l'amor i una truita francesa amb la pel·lícula del diumenge. Hi ha dies que semblen rodons. Potser ho són.
No hay comentarios:
Publicar un comentario