L'Eternitat ens defuig, sortosament. És aquesta lleugeresa la que ens recorda que siguem conscients de cada moment, perquè mai més el tornarem a viure igual. Ens crida alçant-se del tro, ens sacseja removent-nos els cossos adormits, per evocar la nostra presència efímera. Gaudim de ser éssers finits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario