Em sento culpable per tenir més del que necessito, però incapaç de renunciar al que em sobra.
Desitjo que el camí em condueixi a la misèria, però no puc fugir de les urpes de l'opulència.
Penso en marxar com un covard sense saber la manera de canviar aquest món que no m'agrada.
Em quedo sense alè, no puc respirar, escanyat per la força de les contradiccions.
No sé fer res més que tancar els ulls i pensar en l'infinit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario