Anem arribant a comptagotes, segons ens despertem i arreglem el matí. Omplim apilonats el passadís, amb cura de no desfer el pessebre. Amorrats al vidre translúcid ens imaginem caixes daurades plenes de colors. Els ulls brillen. Tothom està content i l'aire ple de rialles hilarants. Dels més petits als més grans, obrim la porta pam a pam, fins que la Iava dóna l’empenta definitiva. Entrem desbordats de goig sense altre il·lusió de que tot sigui possible. Els nens estripen els papers, ansiosos per descobrir. Els adults no han perdut la innocència. La Iava llegeix amb la veu entretallada, deixant-nos a tots els ulls vidriosos i alguna que altra llàgrima lliscant per les galtes envermellides, sense perdre en cap moment el somriure. Ans el contrari. L’estimació ens va omplint fins a esclatar. No donem a l'abast. El menjador s’omple de llum. Focs d'artifici il·luminen les nostres ànimes. Aïllats de tot i de tothom, aixoplugats a casa seva, descobrim l'Arcàdia tan desitjada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario