domingo, 6 de octubre de 2024

Camins de Castella

 

Sentia la terra en els peus. El cruiximent del camí al meu pas. Desitjava que les forces no m'abandonessin per seguir corrent entre camps silenciosos, acaronats per la brisa. Capaç d'escoltar el meu batec, l'horitzó sempre present, immòbil, espera el sol a la seva falda. I tu, en pau.

No hay comentarios:

Publicar un comentario