En el camí, despullat, lliure de les càrregues que m'enfonsen, trobo recer. Aixopluc entre quatre parets, recremades pel foc que em donarà escalf, i el mar d'estels que engalanen la nit.
viernes, 5 de diciembre de 2025
Una estanteria a la meva filla
En aquella hora quan sé que el sol acarona els meus peus. Satisfeta del què m'està passant, em capbusso en les històries plenes de fantasia, il·lusions i somnis que tinc emmagatzemades en la meva estanteria de pi.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)