Un matí en el circuit

Encoixinat arran d'asfalt, els cavalls t'esperen per sortir a cor què vols. El motor brama, i el so atronador t'embolcalla fins que tornes a respirar. Instants efímers que et seran eterns, faran aparèixer aquella llum que il·luminarà el teu rostre fins al final dels dies.

 

Tozal de la Cobeta

El dia és serè i ventós. El cerç ens acompanya entre els tossals, mentre escombra el desert. Ens regala unes plantofades afectuoses que espanten els mals esperits i poleixen les arestes més cantalludes. Estic enamorat del buit, al teu costat.  

 

Parc Nacional de Villarrica

I era un home feliç, fos amb les araucàries mil·lenàries. 

Confiat a la seva bellesa i saviesa, es deixà anar entre les escletxes de la boscúria, camí a Ítaca 

A en Jordi

Fàcil

Moments brillants. Plens de riures i sense complexitats. Tan simples com fugissers. Il·lusions que dilueixen l'espessor dels problemes que un dia s'escorreran claveguera avall.  

 

Oblidar

Fa dies que plou. I el cel segueix encapotat. Estic escoltant Million Dollar Baby amb la tassa de cafè del Quasimoto, mig ajegut en el sofà, esperant l'arribada de la mallerenga. Els fantasmes de la mentida i l'engany m'apareixen amb la melangia. El pit oprimit resguarda l'ànima, sempre tendra i vulnerable. Vull oblidar, però no puc. 

Com un ocell a les mans d'un infant,  
tan insegura  com un ocell de niu a les mans d'un infant,  
la meva veu a les vostres mans. 

Miquel Martí i Pol (1929-2003)

Barcelona grisa

M'agrada passejar per la ciutat en un dia gris. Deixar-me anar entre racons que canvien amb el meu sentir. Tant per descobrir. M'agrada la ciutat vella i usada. Trepitjada per tantes històries. Cops bruta i desendreçada. Sempre amable i acollidora.

Útil o necessari

 Caminar, una filosofia (Frédéric Gros, 1965)

Al cap i a la fi el ric és aquell a qui no li manca res. Al cínic no li cal res perquè ha trobat el plaer del necessari: la terra per descansar, allò que va trobant per menjar durant el seu vagabundejar, el cel estelat que li fa de sostre, les fonts per desassedegar-s'hi. El necessari fa aparèixer de sobte el món sencer dels objectes culturals com accessoris, alienants, inoportuns, empobridors.